Fa tres anys la Rambla de Barcelona va canviar per sempre. Algú va decidir que els colors i la vida d'un dels carrers més bonics del món mereixia terror i mort. Un atac al cor de Barcelona va encongir els catalans i el món.
Tres anys després d'un 17-A, les ferides continuen obertes i Catalunya no oblida ni entén com uns nois de Ripoll, de tota la vida, passarien la fe per sobre de totes les coses i estarien disposats a morir matant.
Aquest dilluns fa tres anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils i d'un balanç que fa posar la pell de gallina: 16 morts i 169 persones ferides. I encara avui no s'han resolt els interrogants al voltant dels terroristes i la massacre segueix viva, en especial, en el record dels qui la van patir de prop.
Interrogants encara per resoldre
Continua la tristesa, però també la polèmica i la incertesa. Algunes de les víctimes dels atemptats reivindiquen dia rere dia que s'aclareixi la relació del CNI amb l'imam de Ripoll, TreAbdelbaqui Es-Satty, al capdavant de la radicalització dels joves. Una de les veus més crítiques amb l'Estat és Javier Martínez, probablement la viva imatge de la tragèdia i la part més crua dels fets. Javier va perdre el seu petit Xavier. El seu fill tenia només tres anys quan el van assassinar a la Rambla.
I la família no està disposada a rendir-se. De fet, han engegat una campanya sota el nom '17-A: Volem saber la veritat', per finançar el judici en què es personen com a acusació particular davant la negativa de l'estat de crear una comissió d'investigació. Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de la família, ha volgut paral·lelament donar veu als seus clients a Twitter amb una altra campanya en honor a Xavi Martínez Mompart.
En record del petit Xavi, avui tots amb la seva carona d’àngelhttps://t.co/X6dSHa5tSG#NovaFotoDePerfilpic.twitter.com/LYilkx7dmw
— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) August 16, 2020
Famílies destrossades lluitant perquè es faci justícia, el petit Xavi en les fotos de perfil de Twitter de molts que volen recordar-lo per sempre, i la Rambla buida, no només de turistes que no hi passegen pel coronavirus, també buida de l'alegria que un 17-A els extremistes li van robar.
Les ferides d'Alcanar, encara obertes
Les explosions d'Alcanar van ser l'avantsala dels atacs terroristes a Barcelona i Cambrils, el 17 i 18 d'agost del 2017. L'esclat premonitori de la casa ocupada per la cèl·lula terrorista a la urbanització Montecarlo, a Alcanar Platja, ha anat quedant en segon pla durant la instrucció i la investigació del cas.
Fonts municipals lamenten que l'Ajuntament no ha pogut personar-se en la causa judicial que jutjarà el germà d'un dels terroristes, un col·laborador de la cèl·lula de Ripoll i l'únic supervivent de l'explosió a Alcanar. A més, recorden que tampoc se'ls va convidar a la comissió d'investigació parlamentària sobre el 17-A. Mentrestant, els veïns de la urbanització afectada han declinat fer enguany cap commemoració dels fets.
La nit del 16 d'agost del 2017, la casa de la urbanització Montecarlo on s'acumulaven bombones de butà i diversos quilos d'explosiu fabricat pels terroristes va saltar pels aires. Tres anys després, els veïns d'Alcanar Platja intenten passar pàgina al fet d'haver conviscut sense saber-ho amb la cèl·lula terrorista que va perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils.
Com avança el judici?
La Fiscalia no ha reconegut els fets d'Alcanar com a atac terrorista i els ha desvinculat en la instrucció dels atemptats de Barcelona i Cambrils. El consistori va demanar l'estiu passat al Ministeri Fiscal que reconsiderés la decisió i va alçar la veu quan algunes informacions relacionaven l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty -mort en l'explosió de la casa d'Alcanar-, com a confident dels serveis secrets espanyols.
En aquell moment, l'Ajuntament va demanar comissions parlamentàries per investigar-ho, però s'han tornat a sentir "aïllats", com apunten fonts municipals, perquè tampoc se'ls ha convidat a participar en la comissió sobre els atemptats que ha fet el Parlament.
Fa només unes setmanes, l'Audiència Nacional obria el procediment abreujat per jutjar els tres processats pel 17-A, acusats d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d'explosius, i delicte d'estralls en grau de temptativa.
Es considera que cap dels tres va participar de manera directa en els atemptats i l'Audiència Nacional descarta jutjar-los per assassinat, però no limita que les acusacions puguin acusar-los d'estralls terroristes consumats i assassinats en temptativa, o lesions de caràcter terrorista per l'acumulació d'explosius a Alcanar, on preparaven assassinats encara més massius.