Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.

L'Audiència Nacional absol al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero

Ho ha avançat la Cadena Ser

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.
Josep Lluís Trapero, en una imatge d'arxiu durant el judici. | ACN

La Secció Primera de l'Audiència Nacional ha decidit absoldre per majoria dels vots del tribunal al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, del delicte de sedició del qual estava acusat i pel qual se li reclamaven 10 anys de presó. Així ho ha avançat el programa 'Hora 25' de la Cadena Ser. D'altra banda, tampoc es contempla el delicte de desobediència que va reclamar la Fiscalia de l'Audiència Nacional, segons fonts de l'òrgan jurisdiccional. La sentència es notificarà a les parts aquests dimecres.

Els magistrats també absolen a l'intendent Teresa Laplana i els caps polítics del cos policial, l'exsecretari general d'Interior César Puig i l'exdirector general dels Mossos Pere Soler. Tal com indica el citat mitjà amb diverses fonts consultades, el tribunal compta amb els vots favorables del ponent, Ramón Sáenz Valcárcel i del magistrat Francisco Vieira, mentre que el tercer membre del tribunal i presidenta de la Sala Penal, Concepció Espejel, ha realitzat un «llarg i dens» vot particular discrepant amb la posició de la majoria.

 

 

El motiu de l'absolució

Segons el tribunal, no es pot acreditar que Trapero i la resta d'acusats intentessin impedir o dificultar el compliment de les ordres del tribunal de justícia i tampoc concedeix pes condemnatori al relat d'un dels principals testimonis de l'acusació, el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos.

Cal destacar, que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va negar en tot moment que desobeís el mandat dels tribunals que van intentar detenir el referèndum de l'1 d'octubre. De fet, va explicar que s'havia establert un pla per detenir al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, si s'arribava a declarar la Independència i ho ordenava la justícia.

El judici es va celebrar a Madrid entre gener i març, i després es va interrompre per la pandèmia. La vista oral es va acabar al juny. La fiscalia, que inicialment acusava per rebel·lió, finalment va acusar només per sedició i fins i tot va obrir la possibilitat a condemnar només per desobediència, un delicte que no comporta penes de presó. Les diferències de criteri entre els tres magistrats han endarrerit la sentència més del previst.