El Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona va allotjar l'any 2018 un total de 1.186 immigrants, amb una ocupació diària d'uns 90 homes, en un centre capacitat per a 138 places. El 72,6%, 862, van acabar expulsats, davant del 32% del 2017. La resta van quedar en llibertat.
Aquest increment del percentatge d'expulsats es deu sobretot al seu origen nacional, principalment Algèria i Marroc, que faciliten el retorn, mentre que els països subsaharians són més difícils. Bona part dels interns eren algerians, 487, seguits dels marroquins, 302, guineans, 122, ivorians, 29, i gambians, 48.
El 70% dels interns no tenia antecedents policials
Segons la memòria de la Fiscalia d'Estrangeria de Barcelona del 2018, la mitjana de permanència va ser de 28,2 dies, davant dels gairebé 32 del 2017. Del total d'interns, el 70% no tenien antecedents policials, i el 69% havien arribat en pasteres a la costa mediterrània espanyola.
Gairebé 30 interns tenien oberts processos d'expulsió per substituir penes de presó. El nombre de peticions d'asil i protecció internacional ha pujat a 367, de les quals se'n van tramitar 297 i se'n van admetre a tràmit 67. Segons la fiscalia, s'està incrementant aquest tipus de peticions per endarrerir el procés d'expulsió. No consta que cap intern fos víctima de tràfic de persones.
De tots els interns, 143 han al·legat ser menors d'edat, però, després de fer-los les proves de determinació d'edat, només 17 ho eren realment.
17 vagues de fam individuals i dues col·lectives
En 35 casos es va procedir a la separació física d'algun intern en habitacions especials per evitar lesions o indisciplines. Hi va haver 17 vagues de fam individuals i dues col·lectives. La durada mitjana va ser de dos dies i en cap cas van produir afectacions importants a les sortides dels interns.
D'altres protestes van ser el motí del 21 de setembre, quan 40 interns es van abalançar sobre diversos policies i en van lesionar set per intentar escapar del centre, cosa que no van aconseguir. Dos dies després, 87 interns també es van amotinar per poder sortir en llibertat.
Es van concentrar al pati i no volien pujar a les habitacions, tot i que finalment ho van fer sense incidents. El 27 de setembre un intern sí que va poder escapar des d'un pati, però va ser arrestat dies més tard. De fet, la Policia Nacional va tenir coneixement d'almenys vuit intents de fugida i motins, que van ser evitats preventivament.
Una gestió cada cop més «problemàtica»
Els dos jutjats d'instrucció de Barcelona que supervisen el funcionament del CIE, el número 1 i el número 30, van obrir un total de 502 diligències, tot i que segons la fiscalia cap va ser d'especial transcendència.
Segons la fiscalia, el nombre d'incidents entre interns o d'interns amb policies augmenta progressivament i la gestió de la convivència cada cop és més «problemàtica», ja que els perfils dels interns són molt diferents, convivint cultures diverses. La diversitat de situacions jurídiques tampoc facilita la convivència, ja que hi ha des d'immigrants que travessen el Mediterrani per treballar a interns que tenen diverses condemnes i estan a punt de ser expulsats.
Un notable increment en els últims anys
Per la seva banda, la Fiscalia de Menors de Barcelona va tramitar durant l'any 2018 un total de 2.746 sol·licituds de determinació de l'edat per part de joves estrangers no acompanyats, un 88,7% més que el 2017.
En 968 casos es va comprovar que el sol·licitant era menor d'edat, 196 eren majors d'edat i en 689 casos es va decretar l'arxivament sense determinació de l'edat per la fuga de la persona interessada o perquè ja havia estat fitxada anteriorment.
El 2017 es van tramitar 1.455 peticions, el 2016, 506, i el 2015, 318, gairebé nou vegades menys que l'any passat. Això evidencia un notable increment els últims anys. No es va expulsar del país a cap menor no acompanyat.