Pocs dies abans de complir-se dos anys dels atemptats del 17-A de Barcelona i Cambrils, una investigació dels Mossos d'Esquadra ha conclòs que la radicalització de tres dels joves que conformaven el grup terrorista —Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Yousseff Aalla — va començar abans que l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty, arribés a la població.
L'imam, que fins al moment ha estat considerat el cervell de la cèl·lula, hauria actuat com un «catalitzador» del grup, segons publica el diari 'Ara', ja que la policia ha constatat que els tres joves, ja consumien propaganda gihadista el 2014, i Es-Satty no es va instal·lar a Ripoll fins al 2015.
Dues tasques
La tasca de la Comissaria General d’Informació dels Mossos s'ha dividit en dos: primer s'ha centrat en la investigació policial dels atemptats, i després en fer un treball amb retrospectiva sobre la vida dels autors del 17-A, amb la finalitat d'esclarir i veure el «moment vital» i la «situació geopolítica» que van afavorir la radicalització dels autors de l'atemptat. La policia assenyala que en aquell moment els tres joves tenien un factor alt de «vulnerabilitat» creat pel sentiment de pertinença quan hi va haver la situació d'alça d'Estat Islàmic, fet que va facilitar la seva «atracció» pel gihadisme.
A més a més, les mateixes investigacions han detectat que la manca d'integració social pot fer que més fàcil la captació per part d'ideologies extremes. Els nois havien compartit gran part de la seva trajectòria vital, ja que tots havien passat per un progrés migratori en néixer fora de la Península, i a més compartien una situació familiar «complicada».
Les relacions prèvies
Per als investigadors un dels factors claus d'unió van ser les relacions d'afinitat entre els integrants de l'organització, ja que, segons apunta el subinspector, d'entrada no era un grup que tingués «un projecte terrorista», sinó que el discurs «extremista» es va introduir després, un cop el grup ja estava creat. Dels deu membres amb els quals finalment contava la cèl·lula, els que la van gestar van ser els esmentats abans, Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Yousseff Aalla. Que eren amics i es coneixien des de petits, amb una percepció semblant de la societat a la qual menystenien.
El moment de la radicalització
Tot apunta a que a partir del 2014 el discurs «extremista» va entrar al grup, una reacció que els de fora la cèl·lula veien com un procés de maduresa. Va ser llavors quan van començar a consumir propaganda gihadista i de forma col·lectiva.
Els investigadors també apunten que hi havia «una admiració» cap a l'Estat Islàmic, segons apunta el mitjà, i afirmen que no és un procés «racional», ja que malauradament els joves «idealitzen una situació violenta». Mesos més tard va ser quan l'imam va arribar a Ripoll, motiu per el qual els mossos atribueixen a Es-Satty un paper de «catalitzador» i no de «radicalitzador».
La resta de membres, a part de l'imam —que tenia 44 anys— i Dris Oukabir —que en tenia 28 i es troba en presó provisional—, tenien entre 17 i 21 anys. Aquests són Hussein Abouyaaqoub, Omar Hichamy i Saïd Aalla, germans dels tres primers i participants en l’atac a Cambrils; Moussa Oukabir — que era menor d’edat i un altre dels autors de Cambrils— i Mohamed Houli Chemlal, l’únic supervivent de l’explosió d’Alcanar que es troba també en presó provisional. El subinspector apunta: «Els germans petits hi eren per fidelitat als grans», i tot i que és difícil concretat la creació de la cèl·lula, es manté que Es-Satty va tenir un «rol clau».
El que els encara no tenen clar els investigadors és si l'imam era el líder logístic del 17-A; el que sí remarquen és que, en tot cas, Es-Satty era qui aportava la vessant més religiosa de la cèl·lula orientant-los al salafisme, a més consideren que l'imam va influir amb un discurs «tergiversat» de l'islam.