Des dels primers mesos de la pandèmia, una de les majors preocupacions ha estat trobar la millor manera de protegir-nos i evitar contagiar-nos. Després que durant alguns mesos el seu ús no fos obligatori, les autoritats sanitàries van arribar a la conclusió que portar mascareta era clau per frenar l'expansió del coronavirus. Però tot i haver aconseguit aquest consens general sobre aquesta qüestió, encara hi ha debat sobre quin tipus de mascareta s'ha d'utilitzar en cada ocasió i sí realment totes ens ofereixen una protecció adequada.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
En les últimes setmanes, tot i l'opinió contrària del ministre de Consum, Alberto Garzón, sembla haver-se imposat la idea que encara que les mascaretes higièniques ofereixen una bona protecció, és molt superior la que tenim si utilitzem una màscara FFP2 o, fins i tot, FFP3. Mentre es produïa aquest debat, en els darrers dies ha sorgit un nou tipus de tapaboques, amb importants recomanacions dels mateixos sanitaris. Són les mascaretes elastomèriques, que alguns experts consideren una millor opció que les FFP2, ja que ofereixen un nivell de protecció similar, però assegurat al 100%.
Aquestes mascaretes estan fabricades amb un material flexible, una silicona semblant al cautxú, que permet que s'adaptin molt millor a tota mena de cares, solucionant un dels problemes que tenen les FFP2. A més compten amb un filtre tipus N95, que és l'utilitzat en les FFP2, i que es pot anar renovant cada cert temps.
Encara són difícils d'aconseguir a Espanya
Un dels seus grans defensors és el catedràtic en Química i Ciències Mediambientals de la Universitat de Colorado, José Luis Jiménez. Aquest deixava clar els problemes de les mascaretes FFP2: «Filtren molt bé, però és difícil aconseguir un bon ajustament, sobretot al nas. Per aquesta raó, dubto quan hi ha gent que les proposa per a tots. Si es porten malament, per la seva forma, poden crear més buits que les de tela bones, i funcionar pitjor». En aquest sentit, afegia que «tenen un problema de disseny. El material es tria per a filtrar bé. Però se li demana a aquest mateix material que ajust bé. I això és difícil».
Potser el gran problema que puguin tenir les màscares elastomèriques és que són difícils d'aconseguir al nostre país. No es troben en farmàcies ni a les botigues habituals, perquè fins ara estaven destinades per a usos concrets com en la construcció. En aquest sentit, Jiménez recomana les de la marca EnvoMask, tot i que tenen el hàndicap que el seu preu és elevat, ja que costen 79 dòlars, uns 65 euros al canvi.
El seu material adaptable a qualsevol mena de cara, segellant la zona del nas, fa que aquells que les ulleres, aquells que en fa servir, no s'entelin. Aquest factor també assegura que la protecció que ofereix sempre sigui la mateixa, ja que com explicava l'expert espanyol són «menys cansades de portar», un fet que portarà, assegura, que s'acabin imposant «a mitjà termini».