Un jove davant d'una oficina del Servei Públic d'Ocupació.

L'avís del CNI que afecta de ple els espanyols que cobren l'atur

Més de tres milions d'aturats es podrien quedar sense prestació

El govern d'Espanya es troba expectant davant dels darrers moviments que està fent Vladimir Putin. El president rus segueix la seva ofensiva bèl·lica contra Ucraïna, incrementant la pressió i el bombardeig sobre el país.

El Kremlin compta amb la desaprovació de la majoria dels països que condemnen la guerra i han aplicat sancions severes per intentar aturar-la. Entre ells, Espanya, que ara figura com un dels objectius de Putin.

L'Executiu de Pedro Sánchez tem un ciberatac de Rússia

La guerra no només es troba al camp de batalla. Avui dia, la tecnologia juga un paper fonamental a les nostres vides i també s'ha convertit en un dels objectius. En aquest sentit, l'Executiu ha detectat moviments sospitosos que han fet saltar les alarmes.

Alguns ministeris van alertar sobre un intent de hackeig dies després que Rússia comencés la guerra. Una alarma que el CNI va fer arribar a Moncloa després d'haver interceptat moviments destinats a tombar els serveis públics d'ocupació.

Pedro Sánchez en una roda de premsa a la Moncloa
Moncloa alertada sobre diversos ciberatacs russos. | GTRES

 Es tracta d'un ciberatac promogut des del Kremlin amb què el Putin pretén castigar pel posicionament del nostre país a la guerra. Divendres passat, el govern va donar ordre a les administracions públiques i ministeris que els empleats apaguessin els ordinadors.

De fet, diversos departaments van anar un pas més enllà i van desconnectar tots els equips informàtics. Aquesta recomanació va ser emesa per la Secretaria General de l'Administració Digital per evitar un ciberatac en massa.

L'Institut Nacional de Ciberseguretat d'Espanya (INCIBE) també va col·laborar amb aquesta ordre que va afectar de ple les ambaixades. Per això es va emetre un missatge amb diverses recomanacions on es destacava anar amb compte amb els correus electrònics. Es va sol·licitar que es minimitzessin les connexions a Internet i que s'utilitzessin contrasenyes segures.

El CNI alerta del perill que corren els aturats

Segons el 'Confidencial Digital', el CNI juntament amb l'INCIBE han llançat una alerta a l'Executiu davant d'un atac imminent per part de Rússia. La Moncloa i el Ministeri de Treball estan alerta davant els moviments del Kremlin que hauria fixat el seu objectiu al SEPE.

Sembla que l'objectiu és provocar un ciberatac sobre la web del servei públic d'ocupació per evitar que els aturats cobrin la prestació. Una decisió que afectaria més de tres milions d'espanyols.

Gent amb mascareta pel carrer.
Més de tres milions de persones es quedarien sense cobrar la prestació per desocupació. | GTRES 

Aquesta seria la reacció que Rússia tindria per les decisions preses pel govern de Pedro Sánchez i les Forces Armades. Principalment, la presència de militars espanyols a Letònia sota el mandat de Josep Borrell.

L'atac contra el SEPE busca desprestigiar l'organisme públic alhora que provocar l'enuig de milions d'espanyols que veuen perillar la seva economia. El cop tindria lloc a mitjans de març per evitar el reconeixement del dret a la prestació. Això obligaria a retardar els tràmits, per la qual cosa els aturats no cobrarien fins al maig.

Actualment, el SEPE reconeix la prestació i avisa el banc que pot fer l'ingrés. Però, amb el ciberatac, el procediment pateix canvis molt perjudicials per als aturats.

Una ofincina de treball.
Rússia fa ciberatacs contra ministeris i organismes públics. | Europa Press 

Com que no poden reconèixer els beneficiaris de la prestació de març, se n'impediria el registre a les ordres de pagament. Per això les entitats financeres treballarien amb el llistat de febrer, quedant els treballadors de mitjans de març i els de l'ERTE fora del cobrament.

Per intentar evitar el ciberatac rus, el CNI ha sol·licitat l'ajuda de Telefónica. Aquesta companyia s'encarrega del centre d'operacions de ciberseguretat i controla la defensa contra els pirates.

Tot està disposat per fer front al cop i evitar que els més de tres milions d'aturats es quedin sense la prestació.