L'home més ric de Rússia és un dels pocs que s'atreveixen a plantar cara a Vladímir Putin. Fa uns dies el president del país anunciava la intenció de fer-se amb els béns de les companyies que es van traslladar a l'estranger.
Potanin ha assenyalat que «confiscar els actius de les empreses que han fugit de Rússia després de la invasió d'Ucraïna destruiria la confiança dels inversors». A més, això els tornaria un altre cop als «calamitosos dies de la revolució bolxevic de 1917».
Preocupat pel futur del seu país, té clar quin ha de ser l'objectiu a curt termini. «Ens hauríem d'esforçar per preservar la posició econòmica de l'estat en aquests mercats que dediquem tant de temps a cultivar», va apuntar a Telegram.
Explica que confiscar els béns de les empreses que van fugir suposaria un cop per a l'economia nacional. Implicaria deixar-los sense inversors durant dècades. «Ens portaria 100 anys enrere, el 1917, i les conseqüències, una falta de confiança global a Rússia per part dels inversors», va destacar.
Segons la seva opinió, seria un càstig que hauria de suportar el país durant molt de temps. Potanin també va sol·licitar a Putin que alleugi les restriccions sobre la moneda estrangera perquè puguin pagar els préstecs a l'exterior. En cas contrari, l'estat corre el risc de no pagar el deute extern que puja a 480.000 milions de dòlars.
L'home més ric de Rússia té una fortuna que puja a 22.500 milions de dòlars, segons Bloomberg. I això que aquest any ha perdut una quarta part dels seus diners en col·lapsar les accions de Norilsk Nickel. Aquesta companyia és la que més pal·ladi i níquel produeix de tot el món, a més de platí, coure, plata, or, seleni o cobalt.
Però a més de guanyar-se el respecte de Putin, aquest oligarca també ha sabut esquivar les sancions dels Estats Units i la Unió Europea. Des d'Occident s'havien proposat castigar els milionaris més propers al president rus, però ell n'és una excepció.
Ocupa un lloc molt destacat a la indústria global dels minerals. Saben que tocar-lo a ell pot comportar unes conseqüències molt greus. No dubtaria a l'hora d'elevar els preus en un sector que controla gairebé del tot.
A la dècada dels 90 va tenir un pas efímer per la política. Va exercir entre el 1996 i el 1997 el lloc de viceprimer ministre d'Energia i Economia. Va ser durant l'etapa de Boris Ieltsin.
A partir d'aquí es va començar a enriquir. És considerat un dels cervells del programa privatitzador de l'economia russa quan es va ensorrar el sistema estatal soviètic. Fins ara havia mantingut una relació força bona amb el president de Rússia.
Era habitual que anessin junts a partits d'hoquei. Però acaba de demostrar que res no aconsegueix tancar-li la boca.
L'home més ric de Rússia es queda sense càstig
Hi ha diversos motius pels quals l'home més ric de Rússia no rep cap mena de sanció. Bàsicament es tracten de raons econòmiques, polítiques i geoestratègiques, apunta a Forbes John Hyatt.
Richard Nephew, encarregat de dissenyar la política de sancions dels Estats Units a l'Iran ho té clar. «Els oligarques russos poden ser matons, però no són matons sense mitjans». Qualsevol mena de reprimenda pot implicar un problema greu a les economies dels països.
Explica que «els oligarques són persones que tenen importants connexions econòmiques en les quals cal pensar. Això no implica que no se'ls sancioni, però sí que cal pensar-s'ho i ser una mica més curosos».
Igual que Potanin, hi ha altres magnats de Rússia, també vinculats amb Putin, que no rebran sancions. És el cas, per exemple, de Vagit Alekperov, que produeix el 2% del petroli del món. Hi ha motius de sobres per no tocar-los.