La junta electoral de zona de Barcelona ha demanat a la Generalitat que canviï l’ordre de votació dels electors el proper 14 de febrer, per tal que els primers a votar siguin les persones de menys risc, de 18 a 65 anys, per si s’han de quedar a les meses electorals per falta de membres. El president de la junta, Diego Álvarez, ha explicat que de moment no té resposta, però creu que seria una mesura adequada davant l’elevat percentatge de membres de les meses que estan presentant excuses per no ser-ne. La llei preveu que si no hi ha prou membres, els primers votants puguin ser obligats a quedar-se de vocals o presidents de mesa, però Álvarez admet que si els primers votants són de risc, aquesta previsió pot ser contraproduent.
No obstant això, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Álvarez s’ha mostrat optimista sobre la conformació de la majoria de meses. A cada mesa hi ha d’haver dos vocals i un president, però estan citats sis suplents. Per tant, haurien de fallar set de les nou persones perquè la mesa no es pogués conformar i s’haguessin de quedar els primers votants. Seria aleshores quan Álvarez creu que el fet que de 9 a 12 estiguin cridats els votants més vulnerables podria perjudicar la conformació de meses i fer que s’hagués d’ajornar dos dies la votació en aquella urna. Igualment, ha recordat que els ciutadans cridats a ser membres de mesa hi estan obligats penalment sota amenaça de pena de multa o presó.
La Junta de Barcelona acorda que els suplents de meses constituïdes puguin cobrir baixes
La Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona ha anunciat aquest divendres que els membres suplents de meses electorals del proper 14-F i que finalment no hagin de quedar-se a la seva mesa perquè ja s’han constituït puguin ser reassignats a altres meses que sí que requereixin membres. Cada junta electoral de zona farà la reassignació dins del seu àmbit territorial, el partit judicial corresponent, i «preferentment dins del municipi de residència de l’elector».
En un acord d’aquest dijous, la JEP s’ha plantejat possibles opcions davant de l’important increment de persones que han demanat excusar-se de ser presents en meses electorals per risc de contraure la Covid. La llei preveu que si una mesa no té prou membres presents, entre titulars i suplents, els primers electors puguin ser obligats a quedar-se com a vocals o president. Davant del fet que el Govern ha recomanat que els primers electors en votar siguin els d’edat avançada, i per tant de més risc, la JEP ha ordenat a les juntes electorals de zona que «s’abstinguin d’ordenar formar part de la mesa algun dels electors que es trobi present al local».
Per això, consultada la Junta Electoral Central (JEC), la JEP de Barcelona ha recomanat a les juntes electorals de zona de tots els partits judicials de la demarcació que prioritzin membres suplents d’altres meses que hagin quedat alliberats, encara que siguin de municipis de l’entorn.
A la demarcació de Barcelona hi ha 6.694 meses electorals, cosa que significa que entre el president i els dos vocals titulars, i els dos suplents per a cadascun dels tres llocs, hi ha un total de 60.246 persones cridades a ser membres de meses. A Tarragona hi ha 1.026 meses, a Girona, 853, i a Lleida, 566. El total de Catalunya són 9.138 meses i 82.251 membres titulars o suplents, tot i que alguns ajuntaments estan fent nous sortejos per si els primers suplents no són suficients.
El 20% dels membres de les meses han al·legat
El president de la junta ha explicat que de moment han rebut unes 8.000 sol·licituds d’exempció, deu cops més que en els últims comicis, cosa que significa prop del 20% dels membres de les meses de la capital catalana. La majoria són al·legacions per malalties prèvies o convivència amb familiars d’alt risc.
Els tres magistrats, els dos lletrats de l’administració de justícia i dos metges forenses estan analitzant una a una les peticions, i aproximadament se n’accepten un 40%. Segons ell, l’excusa s’accepta si hi ha risc elevat de contagi d’aquella persona o de les persones que hi conviuen, però no si el risc o la por són «raonables i assumibles».
Cada dia es resolen unes 500 o 600 al·legacions, que seran comunicades com a molt tard fins a 72 hores abans dels comicis. Si el ciutadà no ha rebut resposta, no es pot considerar silenci administratiu i ha d’acudir igualment a la mesa. Si hi ha excuses sobrevingudes un o dos dies abans de les eleccions, es resoldran ràpidament, ha assegurat.