Al 31 de desembre del 2018 només hi havia 700 persones amb contracte de treball més que un any enrere a Tarragona. Significa un augment del 0,2 % respecte a les dades del 31 de desembre del 2017, una dada que no permet ser especialment optimista a l'hora de valorar el mercat de treball. Durant la presentació de l'Informe de Conjuntura Econòmica de les Cambres de Comerç també s'han apuntat altres indicadors que deixen lloc, expliquen, a un optimisme moderat.
Ocupació estable a Tarragona i les Terres de l'Ebre
Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus, ha obert i tancat l'acte de presentació de l'estudi que les Cambres de Comerç de Reus, Tarragona, Valls i Tortosa presenten trimestralment a una seu diferent. Sanromà ha explicat que l'estudi evidencia que l'any 2018 s'ha tancat amb 700 persones ocupades més l'any anterior, i que «la taxa d'atur segueix elevada per la temporalitat de l'ocupació de la zona» i és més elevada que al conjunt tant de Catalunya com de l'Estat.
El nombre de contractes temporals s'ha disminuït a favor dels indefinits, una dada positiva que, a través de l'estudi, també cal matisar. Fa tres anys, un 91,43 % dels contractes de la demarcació de Tarragona eren temporals, una xifra que ara s'ha reduït al 89,53 %. És una petita millora que permet explicar, també, les xifres d'atur de la zona. Sanromà considera, vistes les dades de l'estudi, que «l'any 2018 ha sigut un any bo, però si el comparem amb el 2017, ha tingut menys dinamisme».
La cara preocupant del descens de l'atur
El professor d'Economia de la URV Joaquim Margalef ha detallat que «la contractació indefinida és més alta a Catalunya que a Tarragona», i que a casa nostra, els contractes indefinits els fan «les empreses petites, de menys de 25 treballadors, mentre que les granes empreses tendeixen més a la contractació temporal». Alerta, també, que les dades d'atur transmeten reflexions preocupants.
S'han incrementat en 700 persones els contractes de treball, però l'atur ha baixat en 2.300 persones, que abandonen el mercat de treball; «és preocupant que es pugui entrar i sortir tan alegrement del mercat de treball», alerta Margalef. Especialment greu és la situació de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, apunta, que registren una ocupació negativa perquè «tenen un greu problema per crear ocupació».
Els deures per fer al Port i l'Aeroport
El Port de Tarragona fa temps que va obrir una línia d'explotació a través dels creuers. L'estudi presentat per les cambres es fixa, per contra, en l'activitat econòmica fruit de les exportacions de producció, unes dades que, sense ser dolentes, mostren alguns aspectes per millorar. En l'àmbit dels contenidors, per exemple, caldria intensificar la seva activitat, ja que se situa vuitè de la llista d'onze ports espanyols de la Mediterrània Pel que fa a l'aeroport de Reus, ha crescut en nombre de passatgers un 1,43 %, menys del que ho ha fet la mitja dels aeroports espanyols (5,8 %), o la dels aeroports de Barcelona (6,1 %) i Girona (3,8 %).
El pes del mercat europeu
Jordi Càceres, director d'infraestructures de la Cambra de Tarragona, ha fet una «valoració molt positiva tot i ser un creixement menys dinàmic» per la manca d'inversions. Càceres ha alertat que el 80 % del que exporten les empreses de l'àrea de Tarragona acaba a Alemanya i Itàlia, que són dos dels tres principals països importadors.
Davant la possible recessió d'aquestes economies en un futur pròxim, apunta que les empreses locals haurien d'obrir-se a mercats com l'africà i l'asiàtic per diversificar les exportacions. La possible recessió econòmica a Itàlia i Alemanya se suma, també, als riscos d'un Brexit sense pactar, que també pot influir notablement en l'economia de l'àrea de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Francesc Minguell, director de la Cambra de Comerç de Tortosa, ha posat de manifest els més de 2.000 contractes que s'han fet nous al Montsià i al Baix Ebre a persones d'entre 30 i 45 anys. Ha destacat, també, el descens de l'atur a dos dels principals sectors econòmics de les seves comarques d'influència, la indústria i la construcció. Precisament dels sectors econòmics també n'ha parlat Joaquim Margalef.
Ha recordat que, a la demarcació de Tarragona, els principals pols econòmics són el turisme i la química, seguits de l'energia. Assegura que «per crear llocs de treball de qualitat calen empreses de qualitat»; i que aquestes possibilitats ja existeixen, assegura, segons demostra el dinamisme industrial de la Conca de Barberà, l'Alt Camp i el Montsià. «Les possibilitats hi són, potser no s'assumeix el risc com s'assumia abans», augura.