Amb la dissolució de les Corts Generals i la convocatòria oficial d'eleccions pel pròxim 28 d'abril, ha acabat oficialment el temps que tenien els partits polítics per donar a conèixer públicament l'acció de govern i realitzar actes que, segons la Junta Electoral Central «atemptin contra els principis d'objectivitat i transparència del procés electoral i d'igualtat entre els actors electorals».
La mateixa instrucció prohibeix realitzar cap campanya institucional ni realitzar actes organitzats o finançats, directament o indirectament pels poders públics que serveixin per explicar els objectius assolits o l'acció de govern pròpiament dita (inauguracions, especialment).
En clau local, aquestes eleccions, previstes però imprevistes a la vegada, han agafat amb el peu canviat la majoria de partits polítics que treballaven amb el compte enrere cap al 26 de maig i tot plegat s'ha accelerat un mes. Així, aquestes darreres setmanes hem assistit a inauguracions diverses, presentacions una mica precipitades i balanços d'acció de govern. I això amb les previsibles crítiques periodístiques i/o ciutadanes titllant-ho tot plegat d'electoralista i oportunista. Res de nou sota el sol.
Els balanços de govern no només no són electoralistes ni oportunistes, sinó necessaris i fins i tot exigibles als nostres dirigents
Precisament els balanços de govern no només no són electoralistes ni oportunistes, sinó necessaris i fins i tot exigibles als nostres dirigents. Que s'expliqui amb pèls i senyals què s'ha fet els últims quatre anys, en què s'han invertit els diners i quines decisions s'han pres i perquè respecte als temes estratègics i importants a escala municipal. En aquesta línia, sobta que alcaldes com el de Valls o la de Cambrils, per posar alguns exemples, no hagin fet encara aquest darrer exercici de transparència i balanç de gestió davant l'opinió pública com sí que han fet - uns quants exemples més - els màxims dirigents de Tarragona, Reus, Salou o Vila-seca durant les darreres setmanes.
A Tarragona, amb un Ballesteros ja més centrat en el futur que en el mandat que deixa enrere, s'ha optat per la forma habitual del mateix pa, però diferents llesques entre les àrees del PSC i les del PP. Que cadascú expliqui el que li convingui, però sense escenificar un balanç de conjunt que facilitaria la comprensió popular de la complexa i desigual gestió municipal d'aquests quatre anys.
A Reus, la posada en escena ha estat més exquisida i amb un encertat i molt complet document en format paper que arribarà a totes les cases. La compareixença conjunta dels tres partits de govern ha servit per posar de manifest que el mandat actual de Pellicer en realitat ha sigut de vuit anys, complicadíssims econòmicament els quatre primers, amb la caixa menys buida però més inestables políticament els segons.
En balanços d'aquests tipus, en tots, s'hi troba a faltar una major dosi d'autocrítica. Coses que s'havien dit que es farien i no s'han fet. Projectes sobrevinguts o macro publicitats que ara es dissimulen perquè no han tingut els resultats esperats. O errades que segur que s'han comès però que s'obvien per no enterbolir la vivesa i matisos que donen els filtres a la fotografia final. És comprensible en termes d'ecosistema polític però inexplicable i fins i tot contraproduent en termes de transparència i honestedat davant els votants; I més en temps de desafecció política i de xarxes socials en què, si alguna cosa han aconseguit és humanitzar els polítics i fer-los més propers i accessibles.
Amb el toc de queda als aperitius, ara toca només acabar de preparar llistes i enfocar bé una campanya que es preveu dura i condicionada pels resultats de les eleccions generals.
Serà llavors, quan el focus torni als ajuntaments, què caldrà fixar-se també en els programes electorals i en les idees que cadascú presenta per millorar el futur dels pobles i ciutats de Tarragona.