Aquest dilluns 4 de març, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha signat el decret de dissolució de les Corts generals, Congrés dels diputats i Senat, i la convocatòria d'eleccions generals pel pròxim 28 d'abril.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
La signatura no només implica moviments a nivells interns dels partits de cara a la preparació de llistes, sinó que afecta, i directament, a les eleccions municipals del 26 de maig. El motiu? La reforma de la llei electoral impulsada l'any 2011 per l'aleshores president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero.
La reforma de Zapatero implicava una modificació important en les campanyes electorals, ja que cercava «evitar la incidència dels poders públics a les convocatòries electorals mitjançant la realització de campanyes institucionals i inauguració d'obres». És a dir, reduir la campanya electoral als 15 dies de rigor i evitar, el fins aleshores habitual, reguitzell d'anuncis electorals i talls de cintes tradicionals de tota precampanya.
Contratemps per als partits de cara a les eleccions municipals
La modificació de la llei electoral afecta a totes les administracions i, per tant, la convocatòria d'eleccions generals ha trasbalsat els plans dels diferents equips de govern municipals que han hagut d'avançar els balanços de legislatura i els anuncis electorals a aquests primers dies de març. Així mateix, les dues convocatòries electorals tan seguides també han aixecat interrogants sobre la presència de cartells a les façanes consistorials amb la petició de «llibertat presos polítics».
En les darreres eleccions que s'han celebrat al Principat, les eleccions al Parlament del 21 de desembre de l'any 2017, la junta electoral central va resoldre que, aquest tipus de cartelleria, així com la presència de banderes estelades, es tracta de «símbols partidistes amb els quals s'identifiquen determinades formacions electorals que es presenten a les eleccions». Per tant, i segons el supòsit que aquests símbols «no mantenien la neutralitat de l'espai públic», havien de ser i han de ser retirats.
TarragonaDigital fa un repàs de com han encarat els principals municipis de l'àrea metropolitana de Tarragona aquest període de tres setmanes entre l'anunci d'eleccions i la convocatòria oficial d'aquestes.
La Tabacalera, un dels grans anuncis preelectorals a Tarragona
El passat dijous, 28 de febrer, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, acompanyat per la consellera de Cultura tarragonina, la regidora Begoña Floria, va presentar públicament el pla director de la Tabacalera, un «macroprojecte que preveu destinar 112 milions d'euros per transformar la Tabacalera en el nou centre neuràlgic cultural de la ciutat, el nou Fòrum Provincial de la Ciutat»: el gran anunci preelectoral de Ballesteros.
Aquest projecte, a anys vista, i la presentació dels primers busos articulats que s'han incorporat a la flota de l'empresa municipal de transports (EMT), han sigut els dos grans reclams de Ballesteros, just abans de veure's obligat, legalment, a guardar silenci. El seu soci de govern durant aquest mandat, el Partit Popular, ha apostat per un model diferent.Els populars han multiplicat la seva presència als mitjans els darrers dies a través de totes les seves àrees. El primer, el conseller de Mobilitat, Josep Acero, amb l'anunci de «220 noves places d'aparcament, en l'aparcament dissuasiu a tocar del Parc Central». Li prenia el relleu la seva companya al grup municipal, la regidora d'Esports Elisa Vedrina.
Vedrina va avançar una actuació, «climatització», a la piscina olímpica de l'Anella Mediterrània, així com que «la piscina Sylvia Fontana acollirà aquest estiu dues competicions estatals que generaran un impacte de fins a un milió d'euros». Pel que fa al cap de files del PP, i alcaldable popular, José Luís Martín, també ha tingut el seu anunci preelectoral, en aquest cas la transformació d'un nou parc de la ciutat, el Parc de la Reconciliació.
Per últim, i ja al límit de què permet la llei electoral, aquest dilluns 4 de març, els quatre regidors del PP han fet un balanç de la seva presència a l'equip de govern de Tarragona, assegurant que «deixem una Tarragona millor que la Tarragona de 2016».
El nou Joan XXIII, l'anunci preelectoral d'ERC per Tarragona
Un dels grans rivals per sortir reelegit com alcalde de Josep Fèlix Ballesteros és l'alcaldable d'Esquerra, Pau Ricomà. Al PSC són conscients del bon moment polític dels republicans i, per això, miren de cercar els punts polítics dèbils de Ricomà. Una aposta dels socialistes ha sigut criticar la gestió d'Esquerra, al capdavant de la conselleria de Salut del govern català, amb l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona .
Els independentistes són conscients d'aquest escenari i per això, el passat divendres u de març, el vicepresident del govern de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès, juntament amb la consellera de Salut, Alba Vergés, i acompanyats per Pau Ricomà, alcaldable tarragoní d'ERC, presentaven «el nou Hospital Joan XXIII».
Les obres del nou centre hospitalari començaran a finals de 2020 i estaran acabades durant la primera meitat de 2023. Tindran un cost total de 48,5 milions d'euros que finançarà, íntegrament, la Generalitat de Catalunya. Un altre anunci, com el de la Tabacalera, amb un fort flaire preelectoral.
Balanç de govern a Reus
Mentre a Tarragona s'han aprofitat les prop de tres setmanes entre l'anunci d'eleccions anticipades, i la convocatòria oficial d'eleccions, per fer balanços i anuncis preelectorals, els altres grans municipis de l'àrea metropolitana, com Reus o Vila-seca, han sigut més tradicionals i, com a molt, han fet un balanç de mandat municipal.
A la capital de Baix Camp, el govern municipal en ple (ERC, PDeCAT i Ara Reus), al contrari que a Tarragona, repassaven l'obra de govern d'aquest mandat municipal en una roda de premsa conjunta. El batlle reusenc, Carles Pellicer, posava l'accent en el fet que «el pròxim govern que entri tindrà diners a la caixa, ja que ens hem encarregat, els darrers vuit anys, de deixar la ciutat econòmicament en una posició òptima».
Això sí, d'obres a la via pública a la ciutat de Reus no n'han faltat i també algun que altra anunci preelectoral. La joia de la corona que Pellicer volia presentar durant les eleccions, però, era la nova flota d'autobusos, i en aquest sentit la convocatòria de Sánchez ha truncat totalment els seus plans i s'haurà de conformar amb un acte públic 'sense confeti'.
A Vila-seca saltava la sorpresa molt abans que se sabés que el calendari electoral municipal es veia molt afectat per les eleccions generals anticipades. Josep Poblet anunciava, a finals del mes de gener, que no es tornava a presentar, en una conferència de balanç del seu darrer mandat municipal, i que li passava el relleu a Pere Segura, regidor de Cultura i president del Patronat Municipal de Turisme. Ja amb les dues convocatòries electorals sobre la taula, les generals i les municipals, Poblet, juntament amb Segura, i la també regidora del govern municipal, Manuela Moya, anunciaven que el Castell de Vila-seca tornava a obrir al públic catorze anys després.
Sigui com sigui, el que està clar és que la convocatòria de les eleccions generals ha trasbalsat els plans inicials dels partits municipals i a partir d'ara només els queda l'enginy i guardar silenci fins al període de campanya electoral.