Aquest any arrosseguem un dèficit pluviomètric important, i la primavera no ha estat una excepció. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), entre el març i el maig, els tres mesos considerats oficialment dins d’aquesta estació (malgrat que duri fins al 21 de juny), la sequera ha estat pràcticament general al llarg d’aquest període.
El dèficit pluviomètric ha estat especialment marcat al litoral i prelitoral del sud de Catalunya i a Ponent, però sobretot al Delta de l’Ebre, on la situació és extrema, ja que la primavera ha estat molt seca. Si no plou amb ganes abans de l’estiu, i queda poc temps, el risc d’incendi serà molt elevat a gran part del territori.
En concret, gairebé el 90% de la superfície de Catalunya ha patit una estació més seca del normal, mentre que l’altre 10% pertany a les zones més extremes de dèficit pluviomètric (per sota dels 30 l/m² en tres mesos) al Montsià i el Baix Ebre i al punt on més ha plogut, que és al Pirineu i Prepirineu de Lleida, destacant especialment el Pallars Sobirà amb més de 400 l/m² a les zones elevades.
La primavera més seca a 5 punts de Catalunya
De les 81 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) del SMC que disposen de 20 anys o més de dades oficials, en 5 d’elles s’ha viscut la primavera més seca de la seva història. Aquests punts de mesura s’ubiquen al Montsià i al Baix i Ribera d’Ebre. A més, en 6 estacions ha estat la segona primavera més seca, i en 7, la tercera, la majoria ubicades a les Terres de l’Ebre, Ponent i Prepirineu.
Destaquen en especial les dades de l’Observatori de l’Ebre, molt a prop a la zona més extremadament seca d’aquest període, ja que pren mesures des de l’any 1905. Des de llavors, aquesta ha estat la 12ª primavera més seca de la seva història.
Dels tres mesos de primavera, el març va ser molt sec amb un potent anticicló, l’abril va estar marcat per l’arribada de pertorbacions atlàntiques que tan sols van deixar quantitats destacables de precipitació al Pirineu, Prepirineu i zones properes, i el maig ha estat caracteritzat per borrasques aprofundides a l’entrar en contacte amb l’aigua del Mediterrani que sí que han deixat més pluges generals, però insuficients per apaivagar el dèficit d’aigua que arrosseguem.
Temperatures normals o més càlides per l’època
Pel que fa al balanç de temperatures de la primavera d’aquest any, les dades indiquen que els valors han estat força normals o inclús més càlids per l’època, sobretot a les Terres de l’Ebre i sud del Camp de Tarragona, on hi ha hagut una anomalia d’entre un grau i un grau i mig per sobre de la mitjana estacional. Tan sols ha fet una mica més de fred del normal a punts molt locals del Pirineu i Prepirineu de Girona, així com a la Garrotxa. No obstant, el maig ha estat més fred del normal a gran part del territori.