El Banc Santander rebia aquesta setmana un dur revés. Sí, perquè l'entitat presidida per Ana Botín haurà d'afrontar una multa milionària. Concretament es tracta d'una sanció que va imposar al seu dia la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) al Popular, banc rescatat pel Santander.
La sanció puja fins al milió d'euros i el motiu va ser l'aportació d'informació falsa sobre els sous dels consellers entre els anys 2013 i 2015. D'aquesta manera va dictaminar-ho el Tribunal Suprem aquest mateix dimarts.
Els fets van ocórrer abans que es dissolgués el Popular com a tal i fos absorbit per la companyia de Botín. Així, la CNMV entenia que s'havia comès una infracció greu en ometre dades i aportar altres erronis sobre els salaris d'alguns consellers.
La multa es va comunicar el maig del 2019, encara que no va aparèixer recollida al BOE fins al juliol del següent any. L'Audiència Nacional, en una sentència del novembre del 2021, entén que aquesta responsabilitat l'ha d'heretar el Banc Santander. I és que l'entitat va presentar un recurs de cassació contra el Suprem, que va resoldre a l'abril i que acaba de publicar ara.
La justificació del Santander
En el seu recurs esgrimien que ells no havien de córrer amb aquesta multa perquè es tracta d'una infracció comesa pel consell d'administració del Popular. A més, afegien que no havien d'assumir responsabilitat dels seus actes, així com recalcaven l'absència d'enllaç entre les dues entitats.
Així mateix, el Santander indicava al seu recurs que entenia que es traslladarà la responsabilitat sancionadora a la societat que li succeeix jurídicament. Tanmateix, segons la seva opinió, no s'havia d'executar aquesta transmissió de manera automàtica ni en tots els casos de la mateixa manera.
Segons el seu punt de vista, quan hi ha una fusió per absorció es produeix una «ruptura organitzativa». És a dir, es dona continuïtat a la companyia des del punt de vista patrimonial i de negoci. No obstant això, aquest fet no s'estén al pla corporatiu i d'organització interna.
L'Advocacia de l'Estat va assegurar que s'ha de diferenciar allò que va ser reorganització forçosa per la seva resolució de la fusió per absorció mesos després. Alhora, el mateix punt de vista va compartir la Sala del Tribunal, ja que considera intranscendent que l'actuació de la companyia absorbent fos aliena a l'actuació que va provocar la responsabilitat.
També, amplien que la transmissió de responsabilitat no opera perquè és l'autor de la conducta sancionada, sinó perquè és el successor. Aquest tribunal va explicar que aquesta successió també domina quan les multes s'imposen per infraccions del consell de l'entitat absorbida.
Des del Tribunal Suprem subratllen que tant aquest òrgan com el Tribunal de Justícia de la UE admeten la transmissió de responsabilitat. És a dir, fan referència als casos en què es produeixen infraccions administratives en situacions de fusió per absorció. També en altres supòsits de successió entre persones jurídiques en entendre que les multes s'integren al passiu que es trasllada.
La darrera operació del Banc Santander
Mentre passava aquest revés dur per al Santander, la companyia tancava amb èxit aquest dimarts l'emissió de bons amb venciment a 10 anys. En concret, va aconseguir captar una demanda superior als 4.000 milions, col·locant al mercat uns 1.500 milions.
L'interès despertat va provocar una reducció del preu dels 310 punts bàsics sobre el 'mid-swap' fins als 285, publica Europa Press. Expliquen que el cupó anual arribarà al 5,75% i el termini de venciment serà l'agost del 2033.
Així doncs, l'entitat financera es compromet a no amortitzar anticipadament l'instrument fins que no transcorrin com a mínim cinc anys de l'emissió. El bo es va emetre amb denominacions de 100.000 euros i es dirigeix a contraparts elegibles i clients professionals. A més, han exercit com a col·locadors BNP Paribas, Bank of America, Deutsche Bank, Natixis i Nomura, segons Bloomberg.