Amb la crisi de la covid-19, la rendibilitat dels bancs espanyols ha caigut en picat. En un context de tipus d'interès en negatiu i de grans provisions per fer front a la pandèmia, les entitats s'han vist obligades a buscar noves fórmules per generar ingressos. Durant l'últim exercici, bona part d'elles han optat per endurir les condicions dels seus productes i aconseguir que els clients paguin més comissions.
CaixaBank i el Banc Sabadell són dos exemples, però no han estat els únics, i els experts apunten que la tendència es mantindrà aquest 2021. Les entitats defensen que aquests canvis busquen «una major fidelització» del client, mentre que les associacions d'usuaris ho veuen una trampa perquè els bancs col·loquin altres productes.
Les comissions «han arribat per quedar-se»
El que sembla clar és que les comissions «han arribat per quedar-se». Així ho afirma el professor de finances d'Esade, Santiago Simón, qui veu en les comissions un «mecanisme de defensa» per cobrir l'increment de costos al sector bancari. En la mateixa direcció apunta el 'Baròmetre Empresarial Fintech', presentat aquesta setmana per l'Institut d'Estudis Financers, una enquesta on més del 80% dels bancs que hi van participar van reconèixer que enduririen els seus criteris de risc de cara a 2021.
El Banc Sabadell va ser de les primeres entitats a introduir noves comissions. A finals de 2019, al seu Compte Expansión –lliure de comissions si els clients tenien una nòmina o ingressos vinculats al compte d'almenys 700 euros- se li va començar a aplicar una comissió de manteniment de 15 euros trimestrals. Per evitar aquest recàrrec, el Sabadell demanava als clients que complissin una de les següents condicions: tenir contractada una assegurança amb l'entitat, tenir un préstec amb el banc i tenir almenys 10.000 euros invertits en fons d'inversió gestionats pel Banc Sabadell.
La fórmula de CaixaBank és semblant. A partir del passat octubre, l'entitat va introduir una comissió de manteniment de 60 euros trimestrals als seus comptes corrents. Per altra banda, els clients amb un compte que disposi d'uns ingressos mensuals de més de 600 euros, una pensió de més de 300 euros o mantinguin més de 20.000 euros en fons d'inversió, assegurances d'estalvi o plans de pensió individual, hauran de pagar 15 euros trimestrals. Per evitar el cobrament d'aquest import, els clients han de realitzar almenys tres compres al trimestre amb la targeta o bé tenir domiciliats almenys tres rebuts al compte.
Situacions similars s'han produït al Santander, on el compte estàndard de particulars ha passat a tenir una comissió de manteniment de 29 euros trimestrals; al BBVA, on els clients amb nòmina domiciliada han de pagar 100 euros anuals si no registren uns mínims d'activitat; o a Bankia, on tenir domiciliada la nòmina no evita el pagament d'una comissió de sis euros mensuals.
Durant la presentació de resultats de CaixaBank, el conseller delegat de l'entitat, Gonzalo Gortázar, va defensar que aquestes actuacions tenen com a objectiu «fidelitzar» al client i «animar que es vinculi a l'entitat». «Fins ara teníem vuit milions de clients en comptes que no pagaven comissions; volem que els que treballen amb nosaltres puguin gaudir de comptes amb condicions molt atractives perquè tenen la majoria de la seva activitat amb nosaltres», va defensar.
La visió de les associacions de consumidors, en canvi, és diferent. Segons la presidenta de l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin), Patricia Suárez, la introducció de comissions és «un esquer» perquè els clients acabin contractant nous productes que, al final, són més cars que les mateixes comissions. De fet, Suárez recomana als consumidors que observin detingudament els costos de cada operació abans de prendre una decisió. «Normalment, acabar pagant comissions és menys car» apunta. L'altra opció passa per canviar d'entitat bancària.
El govern espanyol, al costat del consumidor
Canviar les condicions d'un contracte de forma unilateral –en aquest cas les comissions- és legal. L'única obligació dels bancs és la d'informar dels canvis als seus clients de forma individualitzada i personalitzada amb un mínim de dos mesos d'antelació, tal com marca el Banc d'Espanya. Durant aquest període, els afectats han de decidir si canvien d'entitat o accepten les noves condicions. En la majoria dels casos, les associacions de consumidors recomanen la segona opció, ja que un canvi d'entitat pot resultar farragós, mentre que contractar nous productes dins el mateix banc acostuma a ser més car.
En un context de concentració bancària –i per tant, menys competència- la banca té la paella pel mànec. «Si no tens per escrit que el teu banc no et cobrarà mai comissions, no hi ha res a fer», lamenta Suárez. El govern espanyol, però, sembla que vol canviar aquesta norma. En un comunicat emès la setmana passada, el Ministeri de Consum va reconèixer el dret dels consumidors a mantenir les condicions dels comptes bancaris contractats sense comissions, oposant-se així a les directrius fixades pel Banc d'Espanya.
«Les autoritats de Consum entenen que, perquè es produeixi una modificació unilateral de les condicions, el contracte ha de recollir aquesta possibilitat», defensa. Per altra banda, el ministeri assenyala que les entitats han de justificar «una raó vàlida» per poder dur a terme modificacions al contracte. «Si existeix una modificació contrària a l'oferta comercial 'sense costos' o 'amb comissió zero', el client pot exigir el compliment del contingut íntegre de l'oferta i l'entitat no li pot exigir noves condicions», conclou el comunicat.
El debat, doncs, està servit. El professor d'Esade, Santiago Simón, veu les comissions com un mètode més just que permet repercutir els costos només a aquells usuaris que utilitzen determinats serveis. També és cert, però, que la banca ha creat una gran xarxa al llarg dels anys i que ara ha de mantenir, tal com matisa aquest expert. Tinguin acceptació o no, està clar que les comissions ja no són una cosa del passat.