L'Ajuntament de Banyeres del Penedès optarà finalment per expropiar els terrenys en els quals es troba el gran jaciment iber que va ser presentat el passat mes de juliol, i que seria un dels més grans de Catalunya, amb 2,5 hectàrees d'extensió. A principis del passat mes de desembre ja es va conèixer que no hi havia acord entre la propietat del terreny i el consistori per la venda d'aquests terrenys. Un dels dos propietaris, segons l'ACN, no accepta l'oferta de 80.000 euros de l'Ajuntament.
L'alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, va apuntar aleshores que la data límit per arribar a un acord era el 31 de desembre, per no perdre l'oportunitat d'obtenir les subvencions del FEDER i de l'1% cultural dels pressupostos generals de l'estat. Després d'algunes reunions d'última hora fetes la setmana passada, aquest dilluns 7 de gener, el mateix alcalde de Banyeres ha confirmat a l'ACN que s'iniciaven els tràmits per expropiar els terrenys.
Els dos habitatges també quedaran afectats per l'expropiació
D'aquesta manera, Amadeu Benach es reunirà aquest dimarts amb els serveis tècnics i jurídics per començar l'expropiació. Des de l'Ajuntament havien mirat de deixar fora de la compra els dos habitatges que hi ha a la finca, per evitar un desallotjament durant els primers anys de les excavacions. Amb una expropiació, en canvi, quedaran afectats tots els terrenys, inclús els habitatges.
En declaracions a l'ACN, Benach ha lamentat que s'hagi hagut de prendre aquesta decisió, però ho ha justificat per un tema «d'interès públic». «No ens podem quedar passius davant un jaciment declarat Bé Cultural d'Interès Nacional», ha afegit l'alcalde de Banyeres. El jaciment de Banyeres del Penedès podria ser una de les ciutats ibèriques més importants de Catalunya, comparable a la d'Ullastret. Un georadar va mostrar unes 2,5 hectàrees de carrers, places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat, el que fa pensar que es podria tractar de la gran ciutat de la Cessetània oriental, el territori habitat per la tribu que vivia entre el massís del Garraf i el coll de Balaguer, amb la capital a Kesse, la Tarragona actual.