Que després d'un octubre fred, el novembre ha estat ensopit meteorològicament parlant i molt monòton no és cap novetat. Tot i això, la percepció d'una gran majoria de la població és que el novembre ha estat càlid, però també hem tingut dies freds i ningú diria que hagi estat el més càlid en més de 100 anys a Barcelona, però és així. Encara que no ho sembli, ens estem acostumant a tenir temperatures cada cop més altes i sí, el novembre s'ha convertit en el més càlid des de fa 106 anys, com a mínim, perquè és des que hi ha registres a l'observatori històric de la ciutat de Barcelona, el Fabra.
3er rècord mensual i centenari dins del mateix any 2020
Tant és així, que la temperatura mitjana d'aquest novembre del 2020 frega pràcticament els 15ºC (14,7ºC), una xifra insòlita i que supera per una dècima l'anterior rècord de 14,6ºC, que vàrem assolir l'any 2006. Aquesta temperatura mitjana correspon a 2,9ºC per sobre de la mitjana climàtica del període 1981-2010. És a dir, podríem dir que el novembre, termomètricament ha fet d'octubre i, fins i tot, algunes jornades, de setembre.
Si això fos una excepció i aquest any 2020 no trobéssim cap anomalia més d'aquest calibre, quedaria com una anècdota, però el cas és que aquest any, el novembre, ja es converteix en el tercer mes que és el respectiu més càlid des del 1914, juntament amb el febrer i el maig. No hi ha dubtes doncs, que anem cap a un escalfament clar en tots els períodes de l'any. De fet, els quatre novembres més càlids de la història de l'Observatori Fabra s'han produït en aquests darrers 15 anys.
L'illa de calor barcelonina, en clar augment
Val a dir que el cas de l'Observatori Fabra no es pot extrapolar a la resta de Catalunya, ja que la majoria d'observatoris de la costa i prelitoral amb sèries de dades extenses, tot i quedar també en el pòdium dels novembres més càlids, no han superat rècords. Això es deu al fet que l'Observatori Fabra, en els seus inicis es trobava envoltat de camps i boscos fins ben entrat el pla de Barcelona, mentre que actualment, cada cop les edificacions guanyen terreny cap a Collserola i es troba més exposat a l'illa de calor barcelonina produïda per la gran quantitat de superfície asfaltada, sumat als edificis i altres complements de la ciutat que impedeixen un major refredament nocturn, fet que anys enrere, aquest fenomen era molt més ínfim.
Aquesta l'explicació recau en el fet que aquest mes de novembre ha estat majoritàriament anticiclònic i és que són precisament les situacions meteorològiques anticiclòniques les que afavoreixen la inversió tèrmica -més calor en zones elevades que en fondals- i també les illes de calor urbanes que van en augment a causa de l'absència de ventilació.