El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha explicat aquest dilluns, 29 de juny, que el curs escolar 2020-2021 començarà de manera presencial i diària i «amb normalitat». «El sistema tindrà els mateixos alumnes i més professorat, per tant la lògica diu que no hi haurà les mateixes ràtios que al curs passat. No establirem límits», ha dit Bargalló. Així doncs, l'inici de curs serà l'habitual: les classes s'iniciaran el dilluns dia 14 de setembre i queda en mans de cada centre l'organització dels grups-classe.
Una inversió de 370 milions extres i 5.000 nous professionals
El Govern invertirà 370 MEUR extres al sistema educatiu el proper curs i contractarà un mínim de 5.000 nous professionals. En concret, 233 MEUR es destinaran a aquesta contractació, 33 MEUR a millorar les necessitats educatives i lluitar contra la segregació i 103 MEUR per iniciar un pla digital.
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha garantit que «al setembre tots els centres educatius obriran amb normalitat i amb seguretat». Ho faran en grups estables, dins dels quals no caldrà mantenir distàncies ni portar mascareta. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha explicat que no establiran ràtios per aquests grups i el 23 de juliol cada centre haurà de tenir el seu pla d'organització.
Tal com ha detallat la consellera de Salut, Alba Vergés, les mascaretes no seran obligatòries mentre els alumnes es mantinguin en els seus grups estables de convivència, però sí que ho seran, per exemple, a partir de la Secundària, quan els professors especialitzats en cada matèria entren i surten dels diversos grups-classe, on espais comuns on sigui més complicat guardar distàncies amb alumnes que no pertanyin al grup estable de convivència.
Caldran «molt pocs» espais municipals
Segons el conseller d'Educació, Josep Bargalló, els centres amb qui s'ha mantingut interlocució des del seu departament prefereixen no haver de sortir de les instal·lacions escolars. D'aquesta manera, Bargalló apunta que «els centres poden reorganitzar els espais dels quals disposen» i creu que faran falta molts menys espais municipals dels que 'a priori' es podien preveure, malgrat la «bona disposició» dels alcaldes amb qui ha pogut parlar.