BBVA, Santander, CaixaBank i Banc Sabadell han recuperat la calma després d'unes quantes hores d'incertesa. Les últimes notícies que arribaven des d'Itàlia van fer trontollar les borses i va afectar el sector financer espanyol amb caigudes importants.
El Govern transalpí havia anunciat dilluns a la matinada que implantaria un impost a la banca del país. Gravaria el 40% dels beneficis. Això va fer saltar totes les alarmes durant la jornada de dimarts, amb les borses europees desplomant-se.
Davant d'això, a l'Executiu de Giorgi Meloni no li va quedar més remei que matisar els plans i reduir el seu abast. La notícia havia caigut com una bomba entre els inversors, desencadenant el pànic borsari, però la rectificació va provocar una pujada generalitzada al sector durant les següents 24 hores, sobretot entre les entitats italianes.
El Ministeri d'Economia i Finances italià va haver de fer marxa enrere en els seus plans inicials. Per calmar els ànims van aclarir que aquest tribut es limitaria a «un límit màxim que no pot superar el 0,1% de l'actiu total del banc».
També van recordar que les entitats que ja haurien ajustat la remuneració dels seus dipòsits no patirien aquestes conseqüències. Aquesta matisació va servir per recuperar la confiança dels inversors. Només cal comprovar les dades positives que va registrar la borsa de Milà.
La majoria de bancs van recuperar els valors perduts durant la sessió de dimarts. El Banc BPM va pujar un 5,45%, davant el 4,37% d'Unicredit o el 2,68% de Mediolanum. Per la seva banda, els títols de Banca Monte dei Paschi di Siena van remuntar un 2,47% i els d'Intesa Sanpaolo un 2,33%, publica La Razón.
El repunt de Mediobanca gairebé no va arribar a l'1,04%, però també havia estat de les menys perjudicades dimarts amb un -2,48%. En només una sessió van poder recuperar gairebé la meitat del que s'havien deixat pel camí el dia anterior, que suposaven 4.000 milions.
Com van afectar aquests canvis els bancs espanyols?
Les intencions del Govern d'Itàlia de posar en marxa un impost extraordinari als bancs del país va acabar esquitxant la banca espanyola. Els ressons de la caiguda de les entitats transalpines també van arribar a l'Ibex 35. També hi va haver pèrdues importants, que d'alguna manera van ser compensades amb les pujades de dimecres.
El més beneficiat va ser el BBVA, que va incrementar el valor un 1,11%. Molt de prop el va seguir el Banc Sabadell amb l'1,03%, mentre que CaixaBank es va conformar amb el 0,94%. Per part seva, Santander i Bankinter van tancar la sessió amb un 0,75% i un 0,067%, respectivament.
Els mercats europeus també es van veure sacsejats per les notícies que arribaven des d'Itàlia. Però en qüestió d'hores tot va quedar neutralitzat després dels aclariments que va fer l'Executiu. El subíndex Stoxx Banks, que reuneix els principals bancs de la zona euro, va remuntar un 1,3%.
En qualsevol cas, encara es troba força lluny del 3,54% que va perdre. L'alemanya Deutsche Bank elevava el valor un 1,61%, davant l'1,37% de la francesa BNP Paribas. Per part seva, ING, que s'havia deixat una mica més d'un 2% dimarts va recuperar el 0,34%.
L'origen del problema
La manera tan improvisada i caòtica del Govern italià d'anunciar aquest impost va provocar un autèntic episodi de pànic als mercats. En vista de la reacció dels parquets no els va quedar més remei que recular i variar les condicions sobre la marxa.
Sent més concrets i si es presta atenció a la darrera versió aportada per l'Executiu, la norma quedaria de la manera següent. «Només s'activarà si el marge d'interessos el 2022 supera el valor de l'exercici 2021 almenys en un 5%», apunten.
Aquest percentatge arribarà al 10% quan es compari el 2023 amb l'any anterior. Segons recull aquest diari, aquests percentatges estaven al 3% i el 6% al primer esborrany que van facilitar.