Fa unes setmanes dedicava unes línies al bitllet esportiu sobre les poques alegries que ens podia arribar a donar l’esport més mediàtic del Camp de Tarragona aquesta temporada. La cosa no ha canviat gaire però sí que part de les possibles bones notícies se centren curiosament en un territori: Valls. Lluny de pensar en les casualitats, crec en les causalitats. I a la capital de l’Alt Camp hi ha tres bons exemples.
El primer és el Club Bàsquet Valls. L’equip sènior masculí travessa el millor moment de la temporada i un dels millors dels darrers anys. Acumula set victòries consecutives i ha presentat fermament la carta com a candidat per jugar la promoció d’ascens a la LEB Plata. I un dels responsables té nom i cognom: Oriol Pozo. El tècnic tarragoní està aprofitant de gran manera el canvi del Ploms, el seu anterior equip, a un Valls que vol recuperar part de la magnitud que ha arribat a tenir el seu bàsquet.
A pocs metres de distància del Pavelló Joana Ballart s’hi troba un altre escenari que vol fa somiar: el Municipal del Vilar on juga la Unió Esportiva Valls. L’equip de futbol no perd des del 27 d’octubre i ha sumat 41 dels 45 punts possibles. Joan Antoni Pallarès, el seu entrenador, és un dels grans artífexs. El del Rourell ha tocat la tecla adient per fer funcionar l’equip de meravella. Clàssics de casa nostra com l’Edu Vives, Enric Socías o ‘Riki’, entre altres, estan fent volar la il·lusió d’una afició que somia amb la possibilitat de lluitar per ascendir a Tercera Divisió.
I no podem obviar dins de Valls a la gran figura de Marta Galimany, qui portarà el nom de la ciutat a l’esdeveniment esportiu per excel·lència: els Jocs Olímpics. La temporada acabarà com hagi d’acabar, amb més o menys èxits, però tot vallenc i vallenca hauria de sentir-se orgullós/a de poder gaudir del camí cap a l’èxit del seu esport, independentment del final.