Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
La Gala del Rei i la Concubina 2020 del Carnaval de Tarragona en imatges!

És Carnaval?

Una mica més i me n’oblido, absort com estic en les cabòries del dia a dia, les anades i vingudes i la feina des d’aquest costat de la pantalla —hola mama, si m’estàs llegint, ens veiem demà diumenge. És Carnaval? Es veu que si, és Carnaval. Quasi em passa per sobre, d’incògnit i de puntetes, com un esperit multitudinari i massiu del qual n’he quedat al marge, totalment fora de joc.

En l’últim record que en tinc, nítid i adolescent, jo anava vestit de Frodo, de can Saquet de tota la vida, mentre uns paios ens ‘fotien el pal’ al bell mig passeig de les Palmeres, intimidant-nos amb vistes al mar. L’Aleix hobbit, i una colla de disfressats, érem assaltats pels ‘xungos’ de torn —i el botí en pessetes, o euros primerencs— en una estampa curiosa, amb l’anell intacte i un bon disgust.

D’allà cap al Batman lila i televisiu, entre ‘pows’, ‘socks’ i ‘zoks’, ben apretadet en una disfressa elàstica que vaig amortitzar fins a l'avorriment, testimoni de revetlles nocturnes i orquestres de versions. Un èxit assegurat al qual faltava un Robin borratxo, company de fatigues i sense carnet de batmòbil, per seguretat viària i potser per l’edat.

Què ha passat des de llavors? Recordo que al febrer feia fred, recordo sortir a desfilar a la rua amb la Banda Unió Musical i ser cosits pel públic a ‘caramelassos’, i recordo aquelles tardes de treballs manuals preparant la comparsa de l’escola. D’ençà d’això, anys enllà, l’amnèsia s’ha apoderat totalment de la meva ‘carnavalitat’, de l’esperit natural i preciós de Carnestoltes, de la vivència excitant a peu de carrer.

Ara, lluny dels allunyats, valgui la redundància, una multitud sorprenent surt, balla i festeja, immersa en coreografies i carrosses, i n’esprem cada segon per nosaltres, nostàlgics de les disfresses, despistats del Carnaval. I tan bé que fan. Perquè la llibertat del ‘tot s’hi val’, de l’alegria desfermada i expressiva recuperada amb esforç de les urpes del franquisme ben bé que cal conservar-la com un veritable tresor, un reducte desacomplexat de somriures, burla i genuïna fantasia.