Un concert del català Miki Núñez a la Tàrraco Arena Plaça (TAP) serà aquest vespre la prèvia i el tret de sortida al Carnaval 2020 de Tarragona, una cita especial amb més història de la que acostumem a intuir. La festivitat celebra enguany el seu 40è aniversari a la ciutat des que es va aconseguir recuperar de les urpes del franquisme, que la van prohibir de forma fulminant des dels anys de la Guerra Civil i que va estendre la censura fins passada la mort del dictador. Era el febrer de 1981 quan Tarragona tornava a tenir el seu Carnaval.
El d'enguany serà el 40è Carnaval modern de la ciutat, sense comptar la festivitat d'arrels romanes i popularitat medieval que acumulava segles i segles d'història a la ciutat fins a la foscor de finals dels anys '30. «Van arribar els anys '80 i vam començar a articular amb ganes una festa satírica, subversiva i grollera que ens permetia recuperar la nostra identitat i tornar a començar de zero», recorda l'Enric Garriga, un dels membres fundadors del Ball de Diables de Tarragona i protagonista en aquells anys. «Estem parlant d'un Carnaval absolutament diferent del que veurem a partir de demà», matisa.
La dictadura franquista va prohibir un Carnaval que Tarragona no va recuperar fins al 1981
Garriga recorda amb un somriure aquells carnavals. No és l'únic. Les sangries de l'Eduard Boada —torna a aparèixer ràpidament l'anècdota de les formigoneres—, el testament del Pep Blay, la guerra de la farina —qui vol confeti?— o les comparses àcides i satíriques de l'època. «Era un Carnaval molt folklòric, molt nostre, que partia de la sàtira i la crítica social amb un esperit poca-solta que de mica en mica s'ha anat diluint en favor d'un altre model de música i coreografia a l'engròs», opina. I el programa d'actes ha evolucionat en consonància.
Del Carnestoltes s'encarregava l'Escola d'Art Dramàtic Josep Yxart, del seu testament el Ball de Diables. «El Carnaval era jugar a ser el més políticament incorrecte possible i prendre la llicència d'invertir i subvertir els poders per criticar-los amb acidesa per un dia», recorda l'Enric. Era reivindicar la fi de quatre dècades de foscor i l'obertura d'uns nous temps de color, soroll i disbauxa. Expliquen les males llengües que l'alcohol corria com l'aigua de Sant Magí. Anècdotes i batalletes, seran.
El Carnaval dels anys '90: un salt de la crítica àcida a les rues festives i musicals
L'esperit satíric del Carnaval no ha mort, però no gaudeix de la mateixa salut. «Si els anys '80 van ser els de la crítica corrosiva i els mastegots verbals, els '90 van ser els de l'exhibició del ball i el color amb comparses de més nivell visual i de menys bitxo a la llengua», recorda un altre protagonista més que autoritzat. «I els 2000 són els anys dels canvis, de canviar la sàtira per les rues festives i d'obrir la porta a nous actes que avui són l'ADN del nostre Carnaval», subscriu. La sàtira ha perdut terreny en favor de la festivitat musical, de la gresca i el 'sarau' inofensiu i cada cop més allunyat de la crítica social.
«Recuperar el Carnaval va ser demostrar-nos a nosaltres mateixos que una colla de joves sense por no dubtaríem a exercir els límits de la llibertat, si és que n'hi ha!», recorden els que hi eren ben presents. «El Carnaval d'avui és majoritàriament diferent, més festiu i menys tradicional, però on encara s'hi troba tothom amb ganes», apunta Garriga. Els elements de Foc ja no encapçalen la rua, que fa anys que s'ha dividit en la prèvia de l'Artesania i la posterior del Lluïment. Fa dècades que no es veu la farina, ni les sangries de formigonera i rentadora. S'han suavitzat límits que avui podríem definir de públic familiar. «Ui, és que avui seríem directes a l'Audiència Nacional», deixen caure...
Els 2000: neix el Carnaval modern amb la Disfressa d'Or o la Baixada del Pajaritu
Aquestes arrels satíriques, ja en plena crisi dels quaranta, només les mantenen intactes la Colla la Bóta i la Murga Matutina. «Abans, totes les comparses jugàvem en aquest to», recorda el membre fundador dels Diables. L'any 2003, es va instaurar el que avui coneixem com la nit de la Disfressa d'Or, on tothom llueix les seves millors gales després de mesos de feina. L'any 2004, l'espectacle transgressor dels Drag Queens. El 2006 arriba, improvisada, la particular Baixada del Pajaritu. O el 2015 es recupera la Xarronada Popular de la gastronomia carnavalesca de tota la vida a Tarragona. Els punts forts del programa són tots menors d'edat.
«Si hi pensem amb detall, diria que la Baixada del Pajaritu és dels pocs elements d'arrel sarcàstica que ens queda avui!», creu l'Enric. Les andròmines disfressades que es deixen veure per la Part Alta de la ciutat, esperades i celebrades, són un dels grans moments de l'icònic Carnaval de Tarragona, considerat un dels més populars de tot el país. Enguany celebrarà la seva edició número quinze. Dissabte 22, preneu nota.
Tarragona celebra aquest febrer el seu 40è Carnaval des de la recuperació de la democràcia
«És innegable que els temps van empènyer a reconstruir aquell Carnaval i que avui hagi evolucionat a un model més adequat al segle XXI», reconeixen joves i veterans. El reconeixement és mutu. Els dos formats conviuen en un programa extens que promet soroll fins al 25 de febrer. N'hi haurà que l'esperen més punyents i tornaran a sortir disfressats de Donald Trump, n'hi haurà més naïf que es tornaran a disfressar d'animadora i altres comparses que apostaran per lluir formes i colors difícils de predir. I el nen que serà Superman, la nena que serà la Caputxeta i el nadó a qui li tornaran a fer la jugada de disfressar-lo de nan de la Blancaneu. I que en uns anys us protestarà, probablement amb raó, quan se n'assabenti de les 'fotos' que li vau fer aquell Carnaval.
Per gaudir plenament del 40è Carnaval modern de Tarragona, però, va bé fer una mirada enrere per redescobrir d'on ve i ressituar aquelles dècades on el Carnaval era una celebració impensable, impura i pecaminosa condemnada a l'oblit d'una generació poc disposada a deixar-lo morir. Va haver d'esperar a 1981, però Tarragona va saber recuperar, àcida i satírica, un Carnaval que canviarà i evolucionarà, però que difícilment tornarà a perillar al calendari. «Sempre valdrà la pena mantenir viu l'esperit àcid i subversiu d'aquell Carnaval que per fi vam recuperar el 1981», raona l'Enric amb la mitja rialla i els papers sobre la taula. N'hi ha que entren amb bona cara, a la crisi dels quaranta. Per molts més!