Les festes de Nadal són plenes de tradicions. Unes es repeteixen secularment dins d’un ritual metòdic. D’altres, s’incorporen a la quotidianitat i en pocs anys semblen esdevenir immortals. En aquest sentit, un dels casos més sonats que cada any es repeteix en la roda del temps és la polèmica popular que causa el pessebre de la plaça de Sant Jaume, encarregat anualment per l’Ajuntament de Barcelona a una personalitat de l’àmbit artístic o cultural i que mai està exempt de controvèrsia.
Enguany, el naixement barceloní és una proposta de Paula Bosch i té dues cares. En una, hi ha la panoràmica de la ciutat comtal amb una façana de cases que ben bé podria ser de l’Eixample. En l’altra, diverses capses amuntegades en les quals s’acostumen a guardar les figures del pessebre simulen conviure en una mena de golfes amb tot tipus d’objectes.
La lectura superficial d’aquest relat ha comportat que Ada Colau rebi acusacions durant tot l’Advent per haver muntat una ‘performance’ amb aquesta representació. L’únic objectiu de l’alcaldessa, segons els botxins, ha estat el de defugir i satiritzar el sentiment religiós del pessebre per tal que passés desapercebut.
Tot i que sospito que el gest de la cap de govern ha estat totalment involuntari, crec que la proposta d’enguany ajuda a entendre quin és l’origen real de la festa de Nadal. Segons la religió catòlica, Déu no va servir-se de grans riqueses ni luxes per portar el seu fill al món, sinó que ho va fer d’una forma ben curiosa. Va escollir una simple establia, freda i hostil, enmig de la pobresa i l’anonimat. Així, doncs, el Nen Jesús va arribar del no res, sol i allunyat de tothom.
El traster improvisat enmig de Barcelona mostra aquesta metàfora i Colau l’ha posada de manifest a la ciutadania de la millor manera possible. El vianant no troba res que presideixi l’espai i amb els seus recursos ha de descobrir els vuit pessebres més que conviuen dins d’aquesta representació. En la majoria dels casos, tots guarden detalls que a simple vista no es veuen i cal una bona predisposició per a descobrir-los. Tots els elements conviuen i complementen el naixement principal, que enguany passa desapercebut perquè és l’espectador qui s’ha d’atansar a ell.