Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Canonja química

La Canonja, el segon municipi més ric de tot Catalunya

Té un PIB per càpita de més de 100.000 euros, un valor que triplica la mitjana del país

Canonja química
La indústria química té un gran pes al terme municipal de La Canonja | ACN

El darrer informe sobre riquesa territorial (PIB per càpita) que ha publicat aquesta setmana l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) mostra tres conclusions clares: que la tendència a l’alça és compartida gairebé a totes les comarques, que el turisme i la indústria es mantenen un any més com les grans fonts de bitllets del Camp de Tarragona  i que l’àrea metropolitana de Barcelona monopolitza prop del 70% de la riquesa que es crea arreu del país.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

Les dades, cal matisar, corresponen a l’any 2017, les més recents que s’han pogut tenir en compte per publicar aquest estudi vigent.  El municipi de Tarragona amb més riquesa per habitant és La Canonja,  que triplica la mitjana de Catalunya i és la segona localitat del país en aquesta taula.

La Ribera d'Ebre, la comarca catalana que genera més riquesa per habitant

També és un dels municipis més rics del país Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, que duplica la mitjana nacional, i en el top-15 també apareix, en un pla més discret, La Selva del Camp. A l’altra cara de la moneda apareixen localitats com Cunit, a la cua de la taula amb una riquesa inferior als 10.000 euros per habitant —un 10% de la riquesa de La Canonja, per fer la comparativa—.

Quant a les comarques, cal destacar la força d’una Ribera d’Ebre, fortament industrialitzada, que genera més de 50.000 euros per habitant i és ja la comarca més rendible del país. Per darrere també destaca el Tarragonès, amb 37.000 euros per càpita, com un altre dels grans focus  econòmics del país. El Priorat és l’única en línia descendent que ha perdut pes econòmic en el darrer any.

Turisme i sector serveis: les butxaques de Salou i Altafulla, més d'un 90% de dependència

La consolidació de la indústria i l’aposta pel sector serveis són els dos grans puntals que sostenen l’economia de les comarques de Catalunya, a grans trets. En aquest cas,  és notable la dependència del tercer sector en municipis com Salou o Altafulla, on representa més del 90% de la riquesa  generada, sensiblement per sobre de la mitjana nacional.

Les dades més actualitzades, però, sí que resolen l’economia de les grans ciutats —per sobre dels 50.000 habitants— de l’any 2018. Les dues úniques representants tarragonines es mantenen molt a l’ombra de Barcelona;  amb una Tarragona que genera el 2,3% de la riquesa catalana i Reus, que en crea la meitat. L’àrea metropolitana de Barcelona, cal destacar, concentra prop del 70% del producte interior brut que es genera arreu del país.