En el camp de les humanitats, existeixen múltiples disciplines que ens permeten ser crítics sobre algun aspecte vigent i de rabiosa actualitat. En l’afer, es poden utilitzar diversos formats i enfocaments per tractar de reconstruir les versions d’allò que es pretén evidenciar d’una forma contundent. L’objectiu, en tots els casos, busca la creació d’un posicionament ferm que permeti transmetre l’opinió que té l’autor del text sobre una situació que aparentment no és la idònia.
Malauradament, la mala comprensió del format d’una creació pot comportar algunes recances difícils de superar. Per això defenso que la literatura, en la seva part més retòrica i poètica, genera per a mi les eines filològiques necessàries, en el sentit divulgatiu i periodístic, per tal de presentar, discutir i prendre partit sobre una qüestió.
Tot i això, la subtilesa amb la qual es tracta l’assumpte dependrà de les destreses de cada escriptor i, en la majoria de casos, l’estil defineix a la perfecció l’apreciació que es té del tema. Per aquest motiu, les tècniques d’escriptura que s’utilitzen serveixen per determinar quin tipus de relacions guardem amb el context del text. Aquests mètodes, aparentment inofensius i insípids, poden ser del tot efectius quant a la determinació que es vol plasmar i la cosa més ensucrada pot esdevenir una de les crítiques més roents i alhora plaents.
Alguns mitjans de comunicació destaquen per sobre dels altres en aquest àmbit. Pel que fa a casa meva, resulta clarivident que els espais d’opinió disponibles són totalment transversals i de lliure format. Per això, en aquesta situació es posa en relleu la independència del projecte i la bona sintonia interna que regna a la nau. Una evidència més de la realitat que es respira és que aquesta secció encara avui traspua la personalitat múltiple que configura el nostre trencaclosques, tot i que malauradament fa dies que falten algunes peces, i això pot comportar un risc alt de caure en una hibridació com tantes altres realitats.