Diumenge ens tornaran a deixar sortir al pati. De fet dissabte a la nit, segons com es miri, que a les deu ens haurem de tancar, però a les dotze s'haurà acabat el toc de queda i podrem tornar a sortir en una situació tan surrealista que és perfectament adient a la manera com s'ha anat gestionant tot plegat.
Fa tot just dos dies encara no estava clar, perquè una part del govern deia una cosa, i una altra la contrària, però bé, suposem que a les reunions del Procicat es deuen haver acabat d'aclarir. Ho suposem perquè no podem saber-ho segur perquè tenim un govern tan transparent que no en publica les actes.
De fet ni se'n prenen, segons va informar Diario.es fa un parell de mesos. Està molt bé que seguim tenint un govern en funcions, amb perspectives a l'alça de repetir eleccions, i qui mana de debò ho faci sense explicar o justificar absolutament res. Perquè també podem descartar que, ara que s'acabarà el toc de queda, es faci balanç de la seva eficiència.
I ens quedarem sense saber del cert a què es podrà atribuir el que passi les pròximes setmanes. Si els casos no augmenten serà perquè el toc de queda era una mesura absurda, o perquè ja hi ha prou gent vacunada? —com que no en sé prou, em guardo la hipòtesi—.
En cas que el nombre de contagis pugi suposo que tornarà a ser culpa nostra, de tota la ciutadania, que ens portem malament i no fem cas del que ens diu la gent que en sap i que tan bé ens ho explica. Perquè després parlarem de transparència, de retre comptes i coses així, però fa un any que no s'ha predicat amb l'exemple.
I la veritat és que la xapa monotemàtica de sempre m'ha vingut al cap arran d'un altre exemple de no predicar amb l'exemple, en aquest cas a escala local. Perquè a Reus fa anys que es parla de polítiques de gènere i plans d'igualtat, el darrer aquest mandat mateix.
Fins i tot l'urbanisme es planifica amb perspectiva feminista, i no només a Reus. I tot i això, encara s'organitzen cicles de xerrades amb un moderador i set ponents repartits en quatre sessions sense cap dona. I ja sé que hi haurà a qui li semblarà que miro d'anar d'aliat i penjar-me una medalla, però em tocava bitllet, la nota d'aquest dimarts ens ha cridat força l'atenció, per dir-ho d'alguna manera, i tal com fa un any que va tot, Govern i Procicat mai fallen a l'hora de trobar temes per parlar.