Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Formatge

Formatge i roselles

Feia molts dies que no pujava a la Conca de Barberà. Diria que més de deu setmanes o, fins i tot, quatre mesos. Traspassar el coll de Lilla sempre m’ha semblat que és com fer un salt de perxa. A mi m’agrada gaudir-lo especialment quan hi ha boira i fa un dia plujós com el d’ahir. Trobo que la mescla dels colors que tenen els pins i les vinyes de Trepat, als peus de cada banda de la muntanya, t’acomiaden i et donen la benvinguda a cada comarca, cadascú en el seu rol, d’una forma enjogassada i gairebé romàntica.

He de confessar que allò que més m’interessa de la ruta arriba, però, a partir de la Guàrdia dels Prats. Les filigranes de les carreteres que aboquen a la Baixa Segarra són un delit propi d’algú com jo. M’imagino que les espigues dels sembrats, en el seu balanceig compassat pel vent de Serè, m’empeny el cotxe i em fa guanyar en velocitat i lleugeresa per tal d’arribar com més aviat millor al punt de destí.

De Sarral a Santa Coloma, dijous vaig decantar cap a Conesa. Feia un itinerari nou i vaig adonar-me que els vorals de la carretera estaven plegats de roselles vermelles, tendres i virolades, i de flors que encara eren per esclatar. L’escena em va causar una certa melangia i vaig pensar que, enguany, els pètals estaven enyorats de visitants i orfes per no festejar Sant Jordi. Vaig tindre la sensació que ens havien volgut esperar fins al límit de la seva supervivència.

Mai abans havia estat a l’Albió i la família de la formatgeria de Sant Gil em va fer sentir com a casa durant tot el matí. L’espai era gran i des de fora es sentia una ferum de formatge tendre que des del primer moment em va obrir la gana. Abans de marxar, el Pep em va regalar una peça que vaig triar des del taulell i ens vam acomiadar amb la voluntat de tornar-nos a trobar.

En plena davallada cap a casa, dins del cotxe vaig reconèixer que la Conca de Barberà sempre m’havia semblat el millor reducte possible d’uns temps enyorats i pretèrits. També vaig adonar-me de totes les coses que m’havia perdut d'ençà que m’havia hagut de tancar a casa de manera precipitada.