Durant aquests dies les xarxes socials s’omplen de fotografies i vídeos de tions. De petit, almenys a casa meva, el tió arribava fins al timbre de la porta i en altres ocasions ens el trobàvem a l’ascensor. Ara, s’està posant de moda anar-lo a buscar directament a la muntanya i fer-li estalviar el trajecte fins a la ciutat o al poble. Bé, imagino que amb l’enrenou de carreteres i el sistema de transport públic actual més d’una persona li està fent un favor. De fet, fa uns dies vaig estar d’excursió als boscos de Poblet i vam trobar moltíssimes famílies buscant el seu tió. A Reus també se'n van poder veure molts aquest darrer cap de setmana a la novena Trobada de Tions d'arreu de Catalunya que organitza l'escola La Vitxeta.
En tot cas, escric aquest bitllet perquè un any més em trobo amb gent que canvia el nom del tió pel de cagatió. No. No ens equivoquem. Un respecte pel tió si us plau. El nom correcte del tronc que atonyinem a cops de bastó per tal que ens cagui regals és el tió. Un cop arriba a casa, ens encarreguem de donar-li menjar, tapar-lo amb una manta perquè no passi fred a la nit i quan toca, el fem cagar tot cantant una cançó tradicional.
És aquesta acció, la de fer-lo cagar, que s’anomena ‘el cagatió’. Un dels actes nadalencs més populars i per excel·lència dels catalans. Per tant, és incorrecte utilitzar l’expressió «’el cagatió’ ha arribat a casa» o «anem a buscar ‘el cagatió’ al bosc». De ben segur, que si l’anomenem correctament el tió ens ho agrairà i ens cagarà més regals. I si no, ja ho sabeu. Només cal picar ben fort i cantar «caga tió si no et donaré un cop de bastó!».
Mentrestant, el millor que podem fer és cuidar-lo i alimentar-lo bé per tal que estigui ben preparat quan arribi el dia de fer-lo cagar. Sigui per Nadal, Sant Esteve o en qualsevol altre moment. I és que no hi ha res com mantenir vives les nostres tradicions. Visca el tió!