Diumenge observava, atònit a través del televisor, com uns individus llançaven pintura vermella al Palau de la Generalitat de Catalunya. Ho van fer davant de la passivitat dels agents dels Mossos d’Esquadra que guarden la seguretat de l’edifici. Segons sembla, alguns dels manifestants del sector de la restauració que es van concentrar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, van atacar la seu governamental per evidenciar el seu rebuig davant de les mesures anticovid que ha impulsat el govern català, i que obliguen a tancar els seus establiments.
L'atac, injustificable a més no poder i que no representa les demandes legítimes dels afectats, va impactar de ple en la part frontal de l’edifici, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1931. És un dels pocs edificis d'origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va construir, i l’actual façana principal s’inspira en el Renaixement italià.
A la porta, destaquen els quatre pilars d’estil dòric d'origen romà datats del segle II, l’element més singular de tot el conjunt arquitectònic, a parer meu. La principal hipòtesi de la seva procedència és que haurien estat esculpits a Troia i traslladats a Tarragona, al temple d'August. Amb la caiguda de l’Imperi Romà, s’haurien ubicat en una església a la zona de Sant Pere Sescelades. Aquesta església es va destruir i Pere Blai va negociar amb les autoritats tarragonines la seva incorporació a la nova façana del Palau barceloní, l’any 1598.
Ara, la seva restauració, després dels fets de diumenge, tindrà un cost de 10.000 euros, ja que després d’una primera valoració tècnica, sembla que la pedra és porosa i la neteja serà molt complicada.