La mà estesa de Càritas Tarragona tem no arribar a tot. L'entitat parroquial, un dels grans bastions de la solidaritat del bracet d'altres organismes essencials com la Creu Roja, veu com la força de la segona onada de la Covid-19 està desbordant la capacitat d'absorció i està esgotant els recursos destinats a cobrir les necessitats més bàsiques de centenars i centenars de famílies del Camp de Tarragona. Si la primera onada va ser una clatellada, la segona encara fa més mal. Ara plou sobre mullat.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
La Pilar Ribas és la coordinadora de l'Observatori Social de Càritas Tarragona i nota com «la demanda està tornant a incrementar-se» durant les darreres setmanes. «La primera onada de la primavera ja va ser impressionant», recorda, «i la segona ens està demostrant que la pobresa s'enquista i que l'emergència s'agreuja». La veu sona inquieta a l'altra banda del telèfon. «Ens preocupa molt la incertesa de no veure quan s'aturarà aquest augment».
Càritas nota com «la pobresa s'enquista i l'emergència s'agreuja» mentre ens endinsem en la segona onada de la Covid-19
Càritas calcula que, actualment, un 75% de les seves entitats locals a Tarragona han doblat el nombre de famílies que atenien abans de la pandèmia, i que un 15% les estan triplicant en aquests moments. «Sí, estem doblant i triplicant les famílies que ateníem fa uns mesos», lamenta. En especial als municipis de costa, on els requeriments més bàsics s'han disparat des de l'esclat de la pandèmia. Als pobles d'interior, que inicialment van aguantar el tipus, comencen a notar com també està accelerant el creixement de demandes essencials.
«Quan una família truca a la porta de Càritas és perquè necessita cobrir les seves necessitats més bàsiques i urgents», recorda la Pilar. Essencialment és el repartiment d'aliments. També ajudes per sufragar les despeses de la llar —llum, aigua, calefacció—, lloguers. «El perfil dels nostres usuaris són famílies que han vist com la primera onada els ha tret la feina i la segona els està asfixiant» l'economia, exposa. En la línia del que fa només unes setmanes explicava la Creu Roja en aquest altre reportatge de TarragonaDigital. La pobresa està rebrotant, les urgències no saben esperar i la fam cada cop apareix a més cuines. Són temps exageradament fràgils.
Les atencions urgents es tripliquen a la costa de Tarragona i ja es dupliquen als municipis d'interior
«Les prestacions van a poc a poc, les tramitacions són molt farragoses i la bretxa digital és una barrera», destaca Ribas. La responsable de l'observatori social matisa que «seguim en el dia a dia de distribuir els aliments que cal fer arribar», però l'espanta veure com l'altíssima demanda de noves famílies que no arriben a allò essencial per elles mateixes «va esgotant els nostres recursos» progressivament. La crisi sanitària és immensa, l'econòmica és crítica i la social és ja voraç.
La Pilar calcula que la primera onada va multiplicar per dos les famílies ateses a les poblacions de costa, mentre que en les d'interior va incrementar-se en vora un 40%. Aquest novembre, i encara pendents de les darreres actualitzacions oficials de dades, calcula que les comarques d'interior «ja dupliquen» les atencions i l'increment a la costa «ja es multiplica per tres». Si parléssim de xifres, seria un canvi destacable. Però recordarem que no són xifres: són persones.
Tercera edat, els grans vulnerables: «No només necessiten aliments, també necessiten companyia»
L'increment de la demanda alimentària no és l'únic focus d'emergència que ha encès Càritas. Des de l'entitat no obliden que «vora un 25% de les persones que atenem són gent gran que pateixen la vulnerabilitat afegida de la soledat». La Pilar fa una pausa, perquè no és fàcil. «És aquí on veiem els estralls emocionals de la pandèmia, l'aïllament més cruel», destaca. «Són persones que no només necessiten aliments, que també necessiten caliu i companyia», resol, finalment.
Per tal de ser àgils en la resposta a unes necessitats a l'alça, Càritas Tarragona parla clar: «Necessitem voluntaris». Uns perfils de voluntaris, però, que han de virar necessàriament cap a les competències digitals per assumir les funcions «de recollir dades, registrar, tramitar ajuts...», desenvolupa. La Pilar els anomena la segona filera. «La primera línia és importantíssima i també ens calen mans, però la situació actual ens obliga a reforçar aquesta segona filera, que és fonamental». Prop del 60% dels voluntaris de Càritas són persones d'edat avançada que, per raons òbvies, ara cal protegir i són a casa. Això genera una manca de mans notable en un moment de màxima necessitat.
No fan soroll, ni són gaire donats a posar-se davant la càmera. Però sempre hi són. Càritas Tarragona és un dels actius que està aguantant la primera línia de l'emergència social, i que fa equip amb el múscul sanitari des de la seva posició al taulell d'escacs, entre moltes altres peces essencials. De vegades invisibles, però sempre presents: els voluntaris de l'entitat saben que ni la fam espera, ni la soledat dialoga, ni les urgències entenen d'agendes. Les necessitats més bàsiques són les que requereixen les mirades més atentes i les mans més tendres. Ara, calen mans. Perquè Càritas tampoc falla.