'Victimista' és una resposta prou habitual quan expliques a algú, posant un exemple totalment a l'atzar, de Barcelona, com ens sentim al Camp de Tarragona o a les Terres de l'Ebre respecte al centralisme català. O potser simplement una manera de voler tancar un tema abans d'obrir-lo. O almenys ho era; tinc certa sensació que alguna cosa està canviant, potser a còpia de desgràcies, però tampoc és gaire ferma...
Amb l'explosió d'IQOXE de la setmana passada va ser un dels temes secundaris que va tornar a sortir, i aclareixo que dic secundari perquè el principal, evidentment i per desgràcia, va ser el de la pèrdua de vides. Algunes evidències d'aquest centralisme, més privades que publicades, i noves emprenyades per dinàmiques que no ho són del tot, però es van agreujar, com el menyspreu amb el qual els companys del periodisme local t'expliquen que els va tractar el Govern pel simple fet de ser-ho...
Aquesta setmana, nova desgràcia i nou exemple, ara al Delta. El mar se l'empassa i, per alguns, és més important el que pot arribar a passar a l'altra punta del país que el que ja ha passat al sud del Principat. I no, els greuges no són nous i els discursos i les reivindicacions d'aquí tampoc, però si fent-nos pesats i repetitius, les coses van com van, imagineu-vos com anirien si a sobre calléssim...
I entremig, desapareixen trens i estacions; oh, sorpresa, aquells a qui algunes institucions no escoltaven resulta que tenien raó quan deien que passaria això. Com que em diuen que sóc pessimista, m'esforço per veure el got mig buit, i ara sí que penso que alguna cosa sembla haver canviat, almenys socialment, i pot ser que no, i que hàgim de tornar a sentir animalades de la magnitud de 'al Camp de Tarragona hi estan acostumats' referint-se a l'explosió d'una planta.
Confiem (o ho fem veure) que, ni que sigui a còpia de desgràcies, alguna cosa estigui canviant, i a segons on deixaran d'ignorar segons quins discursos silenciant-los amb un 'sou uns victimistes'. Imagineu per un moment que fos així, quantes coses canviarien... Però després penso en totes les que haurien de canviar perquè fos així i clar...