El portal digital The Conversation publicava, fa uns dies, l’article ‘In a pandemic winter, Christmas is simply not that important’. L’escrit convidava a reflexionar sobre la necessitat de celebrar o no, de manera comunitària i en temps de pandèmia, els grans esdeveniments que ens prepara el ritual durant el curs de l’any. Aquest debat, però, en la nostra societat sembla que només s’ha intensificat en el darrer tram de 2020, amb l’arribada de l’Advent.
Tothom sap que viurem un Nadal estrany tot just quan el món té la mirada posada en els milers de morts que aquests dies es comptabilitzen als Estats Units, a causa la interacció social intensificada per Acció de Gràcies. Pel que fa a les restriccions a casa nostra, sembla que no gaudeixen de la severitat que es temia en un principi, tot i que altres països, nacions i cultures han optat per un confinament estricte i unes mesures més hermètiques quant a les celebracions principals del seu ritus festiu.
Així, una de les primeres renúncies culturals que ha hagut d’afrontar la humanitat en aquest 2020 ha estat la cancel·lació dels quaranta dies de celebracions de l’Any Nou Xinès. Es tracta d’un dels moments de l’any amb més migracions als països asiàtics, amb una estimació de tres milions de viatges. Amb el pas dels mesos, s’ha demostrat que les mesures de distanciament social i de mobilitat imposades durant gener i febrer van ser efectives per a reduir la transmissió del virus. S’estima, així, que sense les restriccions el nombre de contagis de Covid-19 hauria estat seixanta-set vegades més alt.
Tampoc es va poder celebrar la Pasqua de la manera habitual a casa nostra. Es van suprimir les professons de Setmana Santa, els oficis, les caramelles i les sortides al defora per menjar-se la Mona. A Israel, entretant, el component clau de la celebració sol ser que desenes de milers de ciutadans, massivament, visitin el Mur de les Lamentacions. Aquest any, però, només es van permetre visites amb grups de deu persones i sembla que el nombre de casos de coronavirus diaris va continuar disminuint fins a mitjans de juny, lluny d’augmentar-los.
Pel que fa al pelegrinatge del Hajj, més de dos milions de musulmans solen viatjar cada any a la Meca, a l’Aràbia Saudita. Aquest 2020, només unes 10.000 persones van fer-ho, amb unes restriccions que incloïen l’exclusió de la gent gran i també requerien períodes de quarantena i haver-se fet una prova d’antígens amb un resultat negatiu. A dia d’avui, els resultats dels models matemàtics emprats per a l’anàlisi suggereixen que aquestes restriccions van ser un èxit i van evitar un nombre significatiu de nous casos.
Aquestes realitats només són uns pocs exemples de les possibilitats de gestió que ofereixen les grans celebracions culturals. Així, i com un crit a la desesperada, encara tenim l’oportunitat de repensar la festa de Nadal en aquest any de pandèmia, talment com s’ha fet amb les festes majors, els aniversaris, Tots Sants o el Carnaval de 2021. Per molt que ens dolgui, vivim un moment crucial de la història moderna i el cert és que el particular viacrucis que ens ha tocat viure encara és lluny d’acabar-se.