El Paradise de La Jonquera (Alt Empordà), un dels prostíbuls més coneguts i grans d'Europa, va tancar el passat 13 de març per la crisi del coronavirus. A la pensió gironina unes 90 dones, tal com xifra una de les treballadores. El propietari del bordell, José Moreno, ha presentat un ERTO que afecta 69 treballadors; cap dels inclosos és una treballadora sexual. «Ens vam quedar, literalment, amb la maleta al carrer», explica una de les dones.
«El primer dia al carrer semblava que hi hagués un incendi, o una guerra de zombis. Estava buit», relata la treballadora a 'El País'. «No vam tenir temps ni per pensar». La dona explica que el carrer estava completament desert i els hotels estaven tots tancats. Amb fred, de nit, va haver de trobar un lloc on refugiar-se sense ningú amb qui poder contactar.
El prostíbul consta de 2.700 metres quadrats i 80 habitacions. Moltes de les dones que hi treballen també hi viuen. De fet, s'hi han de quedar uns 21 dies, com a mínim, fins a aconseguir un lloc 'permanent' al bordell. «Primer ens van dir que ens quedaríem 15 dies tancades», explica una d'elles al mitjà esmentat, assegurant que en un primer moment va desconfiar: «Tenia la sospita de què no tancava —la pensió. Es comentava que el propietari no era solidari. Això és un negoci i ell és un home de negocis».
L'endemà d'informar-les, el diumenge abans del primer dilluns de l'estat d'alarma, van haver de marxar. «Com a mínim que ens haguessin dit 'quedeu-vos' i que cadascú es faci càrrec del seu menjar», lamenta la jove. Moreno, l'amo, assegura que no tenia més remei que tancar perquè d'haver-lo mantingut obert hagués suposat una despesa massa gran.
«Tothom va començar a mirar d'anar on fos. La majoria cap a casa seva. Les que no tenim família aquí, no sabíem què fer. Ens vam quedar mirant al cel», explica la jove preocupada. A més, afegeix que no van «oferir-les». Algunes, les que no van poder tornar a Romania o a França, van marxar a pisos de Figueres. La dona entrevistada per 'El País' va viatjar a Espanya per treballar només 3 mesos al bordell i tornar al seu país, però el seu bitllet de retorn ha sigut cancel·lat i l'últim vol disponible costava 4.000 euros. «La meva família no em pot ajudar, jo els ajudo a ells», explica.
Una associació i l'Ajuntament, compromeses ajudar-les en tot
«On van aquestes dones? A quins serveis socials demanen ajuda? La de la seva zona de referència, les diuen. Quina és la seva zona de referència? Mai n'han tingut cap perquè tenen moltes dificultats per empadronar-se», lamenta Clarisa Velocci, de l'associació Genera, que des de fa dues setmanes no deixa de rebre trucades de treballadores sexuals que es veuen molt afectades per l'estat d'alarma. A més de recomanar-les que no treballin, Velocci assenyala que moltes d'elles estan al límit.
«Garantirem qualsevol necessitat que tinguin, sigui d'allotjament o d'alimentació», defensa l'alcaldessa de La Jonquera, Sònia Martinez, que assegura que la Policia Local no ha detectat que cap d'elles visqui al carrer. De fet, segons explica, ningú els hi ha demanat ajuda.