El conflicte entre Rússia i Ucraïna no ha fet més que començar. El país liderat per Vladímir Putin ha deixat molt clares quines són les seves exigències perquè es produeixi un alto el foc de manera imminent.
Rússia té clar que per frenar la guerra Ucraïna ha de cedir immediatament Crimea i reconèixer la independència de Donetsk i Lugansk.
Tot i que no són les úniques exigències que Rússia imposa a Ucraïna. A més de tot l'esmentat, Putin també exigeix una nova constitució a Ucraïna que asseguri la neutralitat del país. En aquest sentit, l'objectiu que persegueix Rússia és que Ucraïna no pugui formar part ni de l'OTAN ni de la Unió Europea.
Ucraïna, Rússia i l'esperat alto el foc
Tots dos països han arribat a un acord perquè es produeixi un alto el foc amb la finalitat de permetre l'evacuació de civils d'Ucraïna. La treva ha estat anunciada per Iryna Verechtchouk, la viceprimera ministra d'Ucraïna, que ha puntualitzat que també s'obriran corredors humanitaris per a l'evacuació.
La treva s'ha donat després que durant els últims dies s'avortessin totes les evacuacions de ciutadans per la falta de seguretat. Fins ara, els corredors humanitaris que s'havien obert per a l'evacuació de civils tenien com a destinació ciutats dominades per Rússia.
Tot i això, Ucraïna ha anunciat avui mateix un acord amb Rússia per a un alto el foc en sis corredors per evacuar civils. Aquesta detenció momentània del conflicte tindrà lloc entre les 9 i les 19 hores (hora local) i tindran com a punt de partida Kíiv i altres localitats del país europeu.
Així ho ha anunciat Iryna Verechtchouk, assenyalant que ha rebut un missatge de Rússia sobre l'aprovació de les rutes proposades per part de les autoritats d'Ucraïna. El Govern d'Ucraïna comptarà amb l'ajuda del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), que portaran a terme les evacuacions de civils.
Les conseqüències de la guerra més enllà de les víctimes mortals
La guerra va començar fa poc més de dues setmanes, el 24 de febrer passat, i ja hi ha centenars de víctimes mortals. Més concretament, l'ONU va verificar recentment 364 civils morts i 759 ferits a Ucraïna, tot i que va apuntar que la xifra real és «considerablement més alta».
Malauradament, les males notícies no s'acaben aquí. La guerra entre Rússia i Ucraïna també està creant una situació econòmica molt perillosa i les conseqüències ja es van notant.
A Espanya ja s'està notant una pujada estratosfèrica dels preus del gas, la gasolina i el gasoil, fet que acabarà derivant en una inflació inevitable.
Davant d'aquesta gran crisi humanitària i econòmica, la Unió Europea ha acordat la imposició de certes sancions a Rússia per tal d'aïllar-la econòmicament.
Josep Borrell, l'alt representant de la Unió Europea pel que fa a Afers Exteriors i Política de Seguretat, ha demanat a la ciutadania europea que abaixi la calefacció i que consumeixi menys gas. «Depenem del gas rus, així que el primer que hem de fer és acabar amb aquesta dependència», assenyalava.
«Els europeus hem de ser capaços de fer front al repte llançat per Rússia», va remarcar. Unes paraules que no han acabat d'agradar a la ciutadania i les reaccions no s'han fet esperar.
Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, coincideix amb Borrell. «Hem de ser independents del gas, el petroli i el carbó rus. No podem confiar en un subministrador que explícitament ens amenaça», exposava.
Per part seva, Ucraïna ha prohibit l'exportació de diversos cereals, sucre, sal i carn. Al nostre país, productes com l'oli de gira-sol i els cereals ja comencen a restringir-se en alguns supermercats.
Tant els Estats Units com el Regne Unit han anunciat el veto als recursos energètics russos. Això vol dir que deixaran de comptar amb les energies que provinguin de Rússia, fet que repercutirà molt probablement en el preu d'aquesta en aquests països.
D'altra banda, el Banc Central rus ha limitat a 10.000 dòlars el màxim que un client podrà treure en moneda estrangera en efectiu als seus comptes.