Des del 26 de gener del 2016, la venda d’aparells de bronzejat a particulars està prohibida a França. Aquesta mesura de salut pública va ser introduïda 17 anys després que les radiacions ultraviolades fossin classificades com a categoria d’alguns agents cancerígens pel Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer, el CICR, organisme de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Malgrat això, en 2023, la prohibició continua sent només teòrica. L’article de la Llei de modernització del sistema sanitari francès, que prohibeix «la venda o cessió, inclús gratuïta, de material de bronzejat per a ús no professional», estipula que un decret del Consell d’Estat determinarà les condicions d’aplicació d’aquesta prohibició. Per això, les direccions generals dels ministeris de Sanitat i Consum van elaborar un projecte que, d’acord amb el mecanisme jurídic entre Europa i els seus estats membres, va ser notificat, és a dir, presentat a la Comissió Europea.
Conflictes normatius: la lliure circulació per sobre de la protecció de la salut
I allà va començar el conflicte. Resulta que si un projecte de normativa nacional pot, segons la Comissió o altres estats membres, obstaculitzar la lliure circulació de mercaderies, Europa pot bloquejar la seva aplicació. Que és exactament el que ha ocorregut en el cas del bronzejat artificial.
La raó esgrimida per la Comissió Europea per bloquejar el decret francès és que els equips de bronzejat entren dins d’una altra normativa europea (Directiva 2014/35/UE) denominada de «baixa tensió», que regula tots els equips elèctrics connectats a la xarxa elèctrica.
La conformitat dels equips de bronzejat amb aquesta directiva es basa en una norma tècnica (EN 60335-2-27), que estableix que els equips de bronzejat de tipus «UV3» (segons el decret nº 2013-1261) poden ser utilitzats per particulars sempre que es garanteixi la seguretat elèctrica. Per tant, qualsevol equip que compleixi aquests requisits pot circular lliurement per la Unió Europea.
Els arguments a favor de la protecció de la salut no van aconseguir desbaratar la lògica normativa europea: la Comissió va rebutjar així el projecte del decret francès, que hauria impedit la lliure circulació en el mercat europeu dels llits solars destinats a l’ús privat.
Per cert, totes les altres disposicions del decret, destinades en particular a reforçar la informació proporcionada als usuaris sobre els riscos per a la salut de cabines de bronzejat, així com el control dels aparells, encara no s’han aplicat.
Riscos demostrats
No obstant això, les dades científiques i sanitàries no deixen cap mena de dubte sobre els riscos per a la salut que planteja el bronzejat artificial. Com ha estat assenyalant l’OMS des de fa molts anys, «el càncer, les cremades solars, l’envelliment accelerat de la pell, la inflamació ocular i la immunosupressió transitòria estan associats a l’ús d’aparells de bronzejat».
També existeixen proves considerables que l’exposició artificial als ultraviolats pot provocar addicció al bronzejat.
Pel que fa al càncer, amb diferència l’efecte més greu, els estudis més recents demostren com aquesta pràctica augmenta el risc de melanoma. Ja en 2006, una metaanàlisi de 19 estudis epidemiològics va posar en relleu un risc encara major de melanoma quan l’exposició als ultraviolats artificials començava abans dels 30 anys.
Diversos estudis internacionals i metaanàlisis han confirmat des de llavors que com més jove s’és en la primera sessió de bronzejat en interiors, més alt és el risc de desenvolupar un tumor maligne de la pell (melanoma).
El nombre anual de sessions així com la duració total de l’exposició també estan directament correlacionades amb l’augment del risc.
Els perills de prendre el sol tropical
L’exposició a la radiació ultraviolada del sol és igualment perillosa, també classificada pel CICR com a carcinogen definitiu. Per iniciativa de les autoritats públiques es llancen regularment campanyes de prevenció contra els riscos de l’exposició al sol sense protecció. Aquest missatge sembla anar calant a poc a poc, sobretot entre els més joves (ulleres de sol, samarretes anti-UV, horaris de platja, etc.).
Per això sembla paradoxal la possibilitat d’exposar-se a ultraviolats artificials, les sessions dels quals poden representar l’equivalent a un sol tropical amb un índex UV 12. L’índex UV expressa la intensitat de la radiació ultraviolada i el risc que representa per a la salut: més enllà de l’índex 10, els riscos són extrems.
Conceptes erronis sobre els beneficis de la UV artificial
De fet, persisteixen molts conceptes erronis sobre l’ultraviolat artificial, com demostren les enquestes sobre el tema.
Entre les idees errònies més esteses està la creença que unes poques sessions en una cabina de bronzejat preparen la pell per al sol de l’estiu. Això no és així, al contrari!
La composició dels raigs UV artificials és diferent de la del sol. Els raigs ultraviolats continguts en la llum natural es divideixen en tres «bandes», segons la seva longitud d'ona, de la menys a la més energètica: UVA, UVB i UVC. Les cabines de bronzejat emeten principalment UVA (que penetra més profundament en la nostra pell, provocant el seu aprimament i envelliment més ràpid), mentre que el nivell d’UVB està limitat per la normativa. Totes les longituds d'ona de la radiació UV, a través de diferents mecanismes biològics, són definitivament cancerígenes.
Els ultraviolats artificials només acoloreixen la pell, sense desencadenar el mecanisme d’engruiximent associat a l’exposició progressiva al sol. Un estudi va demostrar que es dupliquen els casos de cremades solars en persones amb melanoma que utilitzen cabines de bronzejat.
I com no hi ha sensació de calor, el risc de cremades per exposició prolongada és real.
Entre els altres arguments emprats per justificar l’ús de cabines de bronzejat, són molt populars l’aportació de vitamina D o la lluita contra la depressió estacional. Tanmateix, el nostre cos produeix aquesta vitamina després de la seva exposició als raigs UVB, que molt rarament emeten les cabines. Uns minuts d’exposició al sol (mans, cara) són més que suficients per cobrir les necessitats normals de vitamina D. Quant als efectes positius sobre l’estat d’ànim, també aquí són inexistents: només la llum visible exerceix aquest paper.
Un impacte evitable
L’exposició als ultraviolats artificials és fàcilment evitable, així com les seves conseqüències per a la salut. Un estudi francès del 2015 calculava que el 83% dels melanomes podien atribuir-se a l’exposició al sol, i el 3% als aparells de bronzejat. El baròmetre del càncer del 2015 afirmava que un 1,5% dels francesos, inclosos menors, havien realitzat sessions de bronzejat en interiors malgrat la prohibició en vigor al país.
A Espanya també està prohibit que els menors de 18 anys facin servir cabines de bronzejat, i està desaconsellat a les embarassades. Però s’obliga als centres de bronzejat a penjar en un lloc visible de les sales d’espera cartells que adverteixin, entre altres coses, que les radiacions ultraviolades poden provocar càncer de pell i perjudicar greument els ulls.
Suposant que els melanomes induïts per les cabines de bronzejat tinguin les mateixes conseqüències que els provocats per la radiació ultraviolada solar, entre 19 i 76 morts l’any estarien associades a la pràctica del bronzejat artificial.
En novembre de 2009, després de la classificació pel CICR de la radiació ultraviolada artificial com a «carcinogen humà definitiu», Brasil va ser el primer país a prohibir completament l’ús d’aparells de bronzejat. Altres el van seguir: els estats australians de Victòria (en 2005), Nova Gal·les del Sud (en 2015)... I així fins que tots els estats australians van prohibir la pràctica comercial del bronzejat en interiors des de l’1 de gener del 2016.
A França, no obstant això, encara queda molt camí a recórrer abans que s’elimini aquesta exposició innecessària, responsable de moltes morts. Els tres últims dictàmens de l’Agència Nacional de Seguretat Alimentària, Mediambiental i de Salut Laboral sobre els riscos per a la salut associats al bronzejat artificial recomanen unànimement «el cessament, a llarg termini, de tot ús comercial del bronzejat artificial ultraviolat i de la venda d’equips que subministren UV artificial amb fins estètics».
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.