La portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha minimitzat les diferències entre JxCat i ERC per l'estat d'alarma, però no s'ha estat de carregar contra l'acord dels republicans amb el govern espanyol. «No és la primera vegada i no deixa de ser una normalitat que votem diferent al Congrés», ha recordat Budó en una entrevista a TV3.
«Com a Govern ens hi oposem»
«Una altra cosa seria que votéssim diferent al Parlament», ha puntualitzat la portaveu del Govern, que —en paral·lel— ha menystingut l'acord dels republicans amb Sánchez per allargar per sisena vegada l'estat d'alarma. «Com a Govern ens hi oposem. Es tracta d'un mecanisme que no ha estat ni àgil ni eficaç, i que només ha servit per haver de demanar permís», ha recalcat Budó. «Volem recuperar les competències en la seva plenitud», ha insistit la portaveu.
Tot plegat, després que el president de la Generalitat, Quim Torra, insistís diumenge al president espanyol, Pedro Sánchez, en una línia similar, que refusa la pròrroga de l'estat d'alarma «per respecte» al Govern de Catalunya i les seves competències. Així li ho ha traslladat en la reunió de Sánchez amb els presidents autonòmics que s'ha celebrat telemàticament aquest diumenge.
Torra reclama a Sánchez més recursos
Torra, a més, ha defensat que davant la crisi econòmica calen «tots els recursos». «Això tracta de sobirania i recursos», ha remarcat. «El factor temps és clau, totes les decisions que no es prenguin ara ens condemnaran a una crisi més llaga i profunda», ha advertit Torra. Com ja ha anat fent en les darreres reunions de presidents, Torra ha demanat al govern espanyol «urgentment» disposar dels 5.000 MEUR del fons espanyol i gestionar els Fons Europeus, que ha avisat que «no poden esperar» al 2021.
A més, també ha reclamat flexibilitzar el topall de dèficit fins a l'1% com a mínim, que els aportaria 2.200 MEUR en lloc dels 440 MEUR actuals; que els ajuntaments puguin disposar dels seus romanents; adherir-se al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) i demanar el 2% del PIB català, que calcula que proporcionaria 5.000 MEUR; acabar amb el dèficit fiscal; i resoldre "el deute històric" amb Catalunya, que xifra en uns 9.000 MEUR.