La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha revelat aquest dimecres que recentment ha denunciat als Mossos d’Esquadra un assetjador a través de les xarxes socials. Durant la seva intervenció en un webinar per explicar les novetats de la nova llei contra la violència masclista, Budó ha explicat que recentment —i de forma reiterada— ha estat víctima de violència masclista a les xarxes socials per part d’un assetjador que li enviava missatges amenaçadors i de contingut sexual.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
En aquest sentit, ha celebrat que gràcies a la nova llei, que tipifica aquesta nova forma de violència masclista, ha pogut denunciar els atacs als Mossos, que es procedeixi a la detenció de l’agressor i se’l pugui jutjar. «Ara, la llei ens dona les eines per denunciar i combatre aquestes actituds que no es poden permetre en una societat moderna i igualitària», ha subratllat Budó, motiu pel qual ha encoratjat totes les dones que pateixen violència masclista a denunciar les agressions.
La consellera també ha volgut agrair a totes les diputades del Parlament que «van saber treballar cercant el consens i la majoria» per tirar endavant la modificació de la llei, amb especial atenció a la feina d’impuls de la diputada Susana Segovia, ja que aquest consens confereix «força i transversalitat» a la Llei de cara a la societat.
Una norma que incorpora la violència digital i la violència vicària
La presidenta de l’ICD, Laura Martínez, ha explicat les novetats de la llei i també ha intervingut per denunciar que ella mateixa com advocada especialitzada en violència masclista va partir violència masclista de segon ordre que «és la que patim les persones que estem al costat de les víctimes de violències masclistes i que ara queda recollida per llei». Martínez ha subratllat l’elevat interès que ha aixecat la sessió informativa, on «hi ha més de 900 persones inscrites» i ha avançat que des de l’ICD es farà una bateria d’actuacions per divulgar i formar en els nous continguts.
La nova norma, en vigor des del 13 de gener, actualitza la vigent fins ara incorporant-hi la violència digital i la violència vicària —la que s'exerceix contra els fills amb la finalitat de provocar dolor a la mare— i també estenent la protecció a les dones trans. «Les referències a les dones incloses en aquesta llei s'entén que inclouen les nenes i les adolescents, i, per tant, també les dones, nenes i adolescents transgènere», recull la llei.
A banda de posar al dia conceptes i supòsits, la normativa reclama que s'incorpori l'educació afectivo-sexual des de l'etapa infantil fins, com a mínim, a la secundària obligatòria, fent «un abordatge explícit, transversal, rigorós i sistemàtic de la perspectiva de gènere». També estableix que els pressupostos de la Generalitat hauran de consignar una partida específica per finançar l'atenció, recuperació i reparació a les víctimes de violència de gènere que permeti atendre tots els casos.
Assistència legal des del moment en què una dona denunciï
Així mateix, obliga els Mossos d'Esquadra a requerir la presència d'un lletrat al Col·legi d'Advocats quan una dona acudeixi a comissaria per presentar una denúncia per violència masclista per tal d'assistir-la des del moment inicial. L'avaluació de risc fet pels Mossos en aquests casos s'haurà d'adaptar al tipus de violència concreta que hagi patit la víctima i s'haurà de basar en informació subjectiva de la dona, la relació de poder de l'agressor, la dependència emocional i econòmica que hi tingui, la durada de les agressions, el tipus de violència, el suport familiar i l'existència de processos judicials vinculats.
Així mateix, s'haurà de crear per part del Govern un instrument que avaluï els riscos per a les dones maltractades i els seus fills per a ús dels metges forenses i les unitats de valoració forense integral. En aquests equips hi haurà d'haver professionals de l'àmbit de la família que valorin qüestions com el règim de visites i custòdia.