Diversos punts de la Catalunya Central i el Prepirineu han superat aquest divendres els 40 graus enmig de l'onada de calor que afecta tot Catalunya.
En canvi, a diferència de dijous, Ponent i a l'interior de les Terres de l'Ebre han quedat per sota d'aquest llindar. Malgrat això, l'ambient ha estat extremadament càlid arreu del país, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.
«No es pot ni sortir a caminar»
Els termòmetres a la Catalunya Central comencen a acostar-se, en el segon dia d'onada de calor, als 40 graus. «No es pot sortir ni a caminar», assegurava l'Ester Lladó, veïna de la capital del Bages. A la ciutat, a les 3 del migdia, el termòmetre d'una farmàcia del centre fins i tot indicava 42 graus.
«Pot ser que balli un grau amunt, com a molt», deia el seu responsable. En aquest context, els espais més ombrívols, com el Parc de l'Agulla o el Passeig de Pere III, s'han convertit en un reclam. També les piscines municipals, que abans de les 12 del migdia ja quasi rondaven el límit d'aforament. «Has de venir aquí perquè això no s'aguanta», reconeixia l'Adrià Abat.
Fins i tot l'Ian Melar, originari de Manchester, però que fa tres dècades que viu a Santpedor, deia que aquest divendres troba a faltar la seva ciutat de naixement.
Abans de les 12 del migdia, els usuaris de la piscina exterior de les Piscines Municipals de Manresa ja rondaven la seixantena, acostant-se al topall de setanta que s'ha fixat en persones que poden estar a l'aigua per evitar aglomeracions.
Una d'elles era la Sheila Font, que aprofitava per anar-hi abans d'entrar a treballar. «Al carrer no hi ha pràcticament ningú, portem dos dies fatal per la calor», deia. També l'Adrià Abat, necessitava «refrescar-se». «No recordo de mai passar tanta calor a Manresa», assegurava. Com ell, l'Esther Lladó coincidia en l'excepcionalitat del moment. «No pots sortir ni a caminar, és que no es pot».
A altres zones de la ciutat, com el Parc de l'Agulla, la gent buscava l'ombra dels arbres. En Ian Melar, resident a Santpedor, explicava que malgrat que ha estat a indrets del món on fa més calor, ara mateix trobava a faltar la seva ciutat de naixement: Manchester. També en Sergi i en Pere, que jugaven a la zona del parc infantil, explicaven que no paraven «de suar».
«Per això em poso la gorra», deia un dels menuts. L'Àngels Marraco, veïna de Collbató, en canvi, deia que al parc manresà encara s'hi podia estar. «Hi ha zones on faria molta més calor», explicava.
Aixoplugats pels plataners, al Passeig de Pere III les terrasses de l'ombra i els bancs eren plens. En Josep Cortina, veí de tota la vida, explicava que havia optat per sortir i seure a l'ombra una estona «i així paro l'aire condicionat». Manresà de tota la vida, explicava que no recordava unes temperatures a la ciutat com les d'aquests dies.
Altres com la Laura Vilartesana, veïna de Monistrol de Calders, i en Javi Valero, de Sabadell, explicaven que havien anat a Manresa a passejar «però girarem cua, fa molta calor», deien.