La dinàmica atmosfèrica de l'hemisferi nord aquesta primavera està donant contrastos molt sorprenents i alarmants. No és molt senzill que, al nord-oest de Rússia, pràcticament dins del cercle polar àrtic, s'arribin als 30ºC, una temperatura freqüent a les nostres latituds catalanes. Tot i així, a Hongria i Croàcia els termòmetres marcaven al mateix temps 7 i 8ºC, un fred més típic d'hivern.
Aquest fet va succeir el cap de setmana passat a Koynas, al districte de Óblast, una zona que al maig no acostumen a superar els 10ºC, i són més de 15ºC més altes del que és habitual. Un flux d'aire molt calent va arribar fins a l'Àrtic provinent del nord de l'Orient Mitjà, fent reviure l'estiu.
L'any passat ja es va produir onada de calor semblant al nord d'Escandinàvia que va disparar els termòmetres en zones de l'interior del cercle àrtic a més de 30ºC. El canvi climàtic pot ser el culpable que aquests episodis anormals de calor siguin més freqüents i aquest fenomen ajudaria a aixecar un gran perill a la zona.
La situació preocupa els científics, els efectes són greus en un sol episodi d'escalfament: l'aigua absorbeix la calor i això fa que el gel es fongui més ràpid, afegint que la capa és cada vegada més fràgil i prima, aquestes calorades podrien ser devastadores a la llarga i despertarien una amenaça climàtica molt més gran.
Si es fon el permafrost, provocarà l'alliberament de gasos amb conseqüències molt negatives
Aquest augment de la temperatura 20ºC per sobre del que és normal posa en perill la capa congelada tot l’any del subsol, que protegeix bosses de gasos d'efecte hivernacle que s'han format allà per la descomposició de matèria orgànica. Si s'alliberen, els científics preveuen que augmentarà el ritme de l'escalfament global.
Segons l'estudi d'uns investigadors de la Universitat de Guelph, al Canadà, a mesura que la temperatura augmenta, es redueix el permafrost, els microorganismes descomponen la matèria orgànica congelada a terra i desprenen CO2, metà i òxid nitrós. La calor amenaça amb modificar paisatges que van trigar milions d'anys a formar-se.
L'ecosistema gelat es fon abruptament i amenaça amb despertar les reserves de metà que hi ha en profunditat, un gas que té un efecte hivernacle molt més fort que el diòxid de carboni.
20% de #Permafrost (suelo congelado) en #Artico se está derritiendo rápidamente generando deslaves/inundaciones y liberando #GasesInvernadero. Al retroalimentar #CambioClimatico, estos gases harían aun más difícil contener alza de TemperaturaGlobal. https://t.co/ad8iykOf0ppic.twitter.com/9LZYMmjcFE
— Antarctica.cl (@Antarcticacl) 2 de maig de 2019
«Estem veient com desperta aquest gegant adormit just davant dels nostres ulls. Està passant més ràpid del que ningú va predir», va assegurar un investigador canadenc. I va afegir que ha pogut comprovar que, tot i que la «abrupta descongelació afecta menys del 20% de la regió del permafrost», les «emissions de carboni d'aquesta regió relativament petita tenen el potencial de duplicar els efectes negatius de l'escalfament global».
Davant d'aquesta situació, l'equip de científics ha recomanat reforçar els controls sobre aquest sector de l'Àrtic i els efectes del seu desgel, amb la necessària declaració de l’emergència climàtica pels països europeus per salvar l'Àrtic i el clima de la Terra.