La setmana passada, el Parlament de Catalunya va aprovar una nova Llei de ports i transports en aigües marines i continentals. Aquesta normativa es va començar a tramitar durant la legislatura anterior però finalment no es va poder tirar endavant a causa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. En la intervenció del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, durant el debat celebrat aquests darrers mesos previs a la votació de la proposició de llei, va destacar que aquesta nova Llei «és una oportunitat perquè el sector nàutic continuï sent un dels motors econòmics del país».
Entre els aspectes més destacats d'aquesta nova normativa que regularà els ports catalans (a excepció del de Barcelona i Tarragona, que són de titularitat estatal i tenen la seva pròpia regulació) en destaquem vuit aspectes claus, per entendre millor la importància d'aquesta nova Llei:
1. Una llei que calia renovar
Actualment, el sistema portuari català està integrat per 45 ports, que són titularitat de la Generalitat. Destacar que d’aquests 45 ports, en 18 hi ha activitat pesquera; 5 tenen activitat comercial i 3 reben creuers. La nova llei aprovada pel Parlament substituirà a la del 1998 que, davant dels canvis que s’han anat produint al llarg d’aquests anys i les tendències de futur, s'havia d'actualitzar.
2. Simplificació de l'organització administrativa
Un dels punts més destacats d'aquesta nova llei és el canvi en l’organització administrativa dels ports catalans de manera que, a partir d’ara, el Departament de Territori i Sostenibilitat s’encarregarà de planificar i regular els ports i l’empresa pública, Ports de la Generalitat, estarà al capdavant d'aquestes infraestructures i s'ocuparà de la seva gestió —directament o indirectament— d'una forma integral del sistema portuari català.
3. Moratòria de set anys
Aquesta nova normativa dóna prou seguretat jurídica i autosuficiència als ports de la Generalitat pel que fa a les inversions i en la gestió i aplica una moratòria de set anys per la construcció de nous equipaments nàutics, fet que, segons explicava el conseller Calvet en seu parlamentària: «ens prepara millor per afrontar les oportunitats de futur».
4. Fer més sostenibles les infraestructures portuàries
D’altra banda, aquesta llei també pretén ser més respectuosa amb el medi ambient, ja que, aposta per introduir elements més sostenibles per contribuir en la lluita contra el canvi climàtic. A més, també preveu regular d'una altra manera aspectes com els dragatges, els transvasaments de sorres, els abocaments, el tractament de residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica, en línia amb la normativa mediambiental de Catalunya.
També contempla l'electrificació dels ports per tal de reduir les emissions de CO2 i aposta per un creixement sostenible de les infraestructures portuàries. En aquest sentit, preveu un nou Pla de Ports 2030 que aposti per l’aprofitament o, si cal, l’ampliació de les infraestructures actuals.
5. Pla urbanístic portuari
En relació amb el punt anterior, les ciutats han viscut molt temps d'esquena als ports. Amb aquesta nova llei es vol continuar impulsant la integració dels ports a les ciutats. Per aquest motiu, es crearà la figura del Pla director urbanístic portuari amb l'objectiu de reordenar la zona de servei de cada port. Aquest pla té la doble naturalesa tant urbanística com portuària. Així doncs, la nova Llei preveu que els ports, siguin esportius, comercials o industrials, segueixin creixent de forma sostenible i sostinguda i que siguin més permeables a la seva ciutat.
6. Promoció d'activitats nàutiques
Destacar que la nova normativa vol promoure les activitats nàutiques, d'esbarjo, esportives i culturals associades als ports. En aquest sentit, vol incrementar el nombre d'operadors i usuaris que desenvolupin activitats que generin valor oferint uns serveis eficients. En aquesta línia, també vol garantir que s'ofereixi un nombre raonable d’amarratges destinats a la nàutica popular (embarcacions que no superen els set metres d’eslora) i vol potenciar la navegació esportiva a vela. A més, també vol donar resposta als requeriments de les embarcacions d’esbarjo d’eslores més grans.
7. Promoure la inversió portuària privada
Des de la Generalitat es vol fomentar l'activitat econòmica dels ports simplificant i promovent la inversió portuària privada a través de concessions, sempre mantenint la titularitat pública de les instal·lacions. L'objectiu d'aquesta mesura és agilitzar la col·laboració publicoprivada per tal que els diferents ports puguin oferir un ventall més ampli de serveis i activitats per a tota mena d'usuaris.
8. Els ports tindran estrelles com els hotels
Com a novetat, preveu que els ports esportius s’identifiquin per categories en funció de la qualitatde les seves instal·lacions i serveis. El sistema que preveu la normativa, funcionarà de forma similar al dels hotels i es mesurarà amb estrelles, de manera que com més estrelles tingui un port, més qualitat ofereix. L'objectiu d'aquesta identificació de qualitat és incentivar als ports perquè millorin les seves prestacions, a més, d'orientar als usuarisperquè tinguin una guia de referència de les instal·lacions dels diferents ports.
La proposició de llei s'ha aprovat en el darrer ple del Parlament, el 27 de novembre, amb els vots a favor de tots els grups, excepte la CUP.