A la Montse Calvo li van diagnosticar càncer de coll d'úter i ovaris amb només 30 anys. El pronòstic era molt greu, per això el metge li va demanar que ho deixes tot «arreglat». Avui, 26 anys després, encara viu, però segueix lluitant contra una malaltia que ha desaparegut però que li ha deixat uns efectes secundaris devastadors. Afortunadament el tractament contra el càncer ha avançat molt, i una prova d'això és que la supervivència a aquesta malaltia és cada dia major a les nostres comarques. La Lidia Pascual va patir càncer de mama, i a diferència de la Montse, ella ja té l'alta mèdica i ha recuperat la seva vida d'abans.
Conviure amb el càncer
La Montse tenia una filla de set anys i estava divorciada quan el metge li va donar la mala notícia. Mai havia patit símptomes de cap mena i el diagnòstic es va fer gràcies a una revisió ginecològica. Va ingressar la mateixa tarda en què li van donar el diagnòstic a l'Hospital Sant Joan de Reus i allí van començar a fer-li quimioteràpia, i després radioteràpia. «Em van dir que em farien tractaments agressius i que ja veuríem que passava, però que el pronòstic era molt greu».
La Montse, que tenia ganes de lluitar, sobretot per veure créixer la seva filla, va sotmetre's a aquests tractaments que van aconseguir erradicar el càncer però també cremar la part bona de molts òrgans. Avui, 26 anys després encara no té l'alta, i els efectes secundaris, com diu ella, han estat «brutals». «Porto una bossa a sobre per defecar, no tinc vagina i m'he de punxar morfina cada tres hores», explica. El càncer l'ha deixat sense úter, amb un intestí prim molt debilitat, sense còlon, al·lèrgia a molts medicaments i dolors als ossos importants.
«Més d'una vegada he pensat a llevar-me la vida», confessa. Però, no obstant això, aquí segueix. «Si em pregunten si estic contenta, doncs bé, ho estic per haver vist créixer la meva filla i ara la meva néta, però, tinc qualitat de vida? Simplement visc». Avui encara no té l'alta mèdica i en el que porta de tractament ja ha passat per 43 intervencions quirúrgiques. «El càncer ha sigut el meu enemic, però també el meu company. Ell ha marxat però m'ha deixat els seus soldats», relata amb una tranquil·litat poc pròpia de qui ha viscut una vida com la seva. La Montse, sense dubte, ha decidit agafar les armes i lluitar contra un enemic que semblava que hagués d'acabar amb ella a la primera batalla.
A Tarragona el diagnòstic del càncer va en augment. Segons dades de la Fundació Lliga per a la Investigació i Prevenció del Càncer (FUNCA) a les quals ha tingut accés TarragonaDigital aquest 2018 tancarà amb 4.500 casos nous de càncer diagnosticats, uns 2.700 en homes i uns 1.800 en dones. FUNCA és l'encarregada d'elaborar el Registre de Càncer a les comarques de Tarragona.
El càncer, una malaltia que creix
Segons aquest registre, el càncer de pròstata serà el més freqüent entre els homes tarragonins, més de 500 casos nous, mentre que el càncer de còlon i recte serà el segon en freqüència, amb més de 475 casos i el càncer de bronquis i pulmó el tercer, amb gairebé 400 casos. Pel que fa a les dones de les comarques de Tarragona, el càncer de mama serà el més present, es diagnosticaran 500 casos nous. Per davant del de còlon i recte, 270 casos, i el de cos d'úter, amb més de 100 casos. També es diagnosticaran 100 casos nous de càncer de bronquis i pulmó en dones.
Segons FUNCA, el càncer de pròstata manté una incidència estable els darrers anys, a l'igual que bronquis i pulmó i còlon i recte. En les dones el càncer de mama i el de cos d'úter es mantenen també estables, mentre que còlon i recte i bronquis i pulmó experimenten un creixement de la seva incidència.
«La incidència del càncer a Tarragona ha augmentat, a causa de l'envelliment de la població. Com més edat, més càncer», explica Marià Carulla, metge adjunt de FUNCA i un dels encarregats del registre.
La mort, la conseqüència més negra del càncer
La Montse ha sobreviscut a la malaltia tot i el pronòstic negatiu. Però el cert, com explica ella, és que tot apuntava que no seria així, i ella fins i tot s'havia fet a la idea que no sobreviuria. Fa 26 anys el tractament contra el càncer era molt menys avançat que avui. Les coses han canviat, i molt, gràcies a la recerca. Així i tot, però, malauradament encara hi ha moltes persones que moren per aquesta malaltia.
Aquest 2018 es produiran unes 1.800 defuncions per aquesta malaltia a tot Tarragona. Entre els homes, el càncer amb més mortalitat serà el de pulmó, amb gairebé 300 defuncions, mentre que en les dones serà el de mama, amb 100 defuncions. Ara bé, així com la mortalitat del càncer de pulmó en homes es manté estable, la mortalitat del càncer de mama presenta una tendència a decréixer en els últims anys. I és que, tal com explica Carulla, «igual que veiem que la incidència ha augmentat, també veiem que la mortalitat ha disminuït». Cada cop són més les persones que han sobreviscut a un càncer.
Sobreviure al càncer
A la Lídia li van diagnosticar un càncer de mama quan els seus tres fills encara eren petits. Al principi va ser molt angoixant, explica. «És una notícia que no ve mai bé a ningú, va ser una sensació estranya. I la manera en com m'ho van comunicar no va ser molt humana», relata. Per sort, però, el seu cas parla de final feliç. I és que després del tractament la Lidia va superar el càncer, i avui fa vida completament normal.
Segons FUNCA la supervivència del càncer segueix augmentat en el conjunt de Tarragona, essent de mitjana de més del 55% a 5 anys del diagnòstic en els homes i del 63% en dones, si es tenen en compte les dades de l'últim període de registre que arriben fins al 2013. A més, càncers com el de pròstata o de mama presenten un percentatge de supervivència del voltant del 90%. El de còlon i recte té una supervivència del 60% a Tarragona.
La supervivència s'explica, diu Carulla, per la detecció precoç i per les millores en el tractament. Detectar el càncer en un estadi molt inicial, explica aquest metge, permet donar tractaments menys agressius i determina nivells de supervivència molt majors. Per això remarca la importància de la recerca, tant epidemiològica per detectar factors de risc, com clínica, per millorar els marcadors i tractaments i així augmentar la supervivència.
Però sobreviure al càncer no és només una qüestió orgànica, sinó que també comporta sobreviure emocionalment a una malaltia greu. La Montse i la Lidia són voluntàries de l'associació La Lliga Contra al Càncer d'aquí a Tarragona. I participen en diversos grups de suport a persones que pateixen la malaltia. Les dues asseguren que parlar amb persones que han passat pel mateix i desfogar-se és essencial per afrontar la malaltia. Aquesta entitat té diversos projectes als hospitals del territori de suport a les persones que pateixen la malaltia. La Lidia, per exemple, visita a les dones operades de càncer de mama per donar suport i repartir pròtesis. Quan les veu desanimades els hi diu: «Veus que bé estic? Doncs així estaràs tu en uns mesos».
El càncer, una malaltia poc coneguda
Què provoca el càncer? El cert és que és una malaltia que encara no es coneix a fons, i per això se sap quins són alguns dels factors de rics, però n'hi ha molts que es desconeixen. Alguns, com explica Carulla, són els factors no modificables, com ara l'edat o el sexe. Els factors de risc modificables que se sap que tenen relació directa amb el càncer són l'alcohol, el tabac i la contaminació.
Alguns estudis, explica Carulla, demostren que els determinants econòmics també tenen una incidència important. Ja que la prevalença d'alcohol i tabac sol ser més alta en les classes més desfavorides, on, per tant, hi pot haver més prevalença de càncer.
Sobre la contaminació, se sap que el fum dels vehicles de motor, o de les indústries provoquen gasos contaminants que generen un factor de risc. Amb tot, però, i pel que fa a Tarragona, Carulla explica que segons un estudi realitzat, no s'ha observat una gran diferència en la incidència de càncer entre les poblacions pròximes a la petroquímica i la resta. Aquest estudi, que han elaborat amb la col·laboració de l'Observatori Salut i Mediambient, no mostra més incidència en les poblacions més pròximes, tal com s'ha dit moltes vegades.
No obstant això, assegura que profunditzaran més en el tema per veure si hi ha petites incidències. Ja que, de fet, la recerca en factors de risc del càncer, és una altra de les claus per comprendre la malaltia i poder-la prevenir.
Tant la Lidia com la Montse no s'expliquen perquè els va tocar a elles viure aquesta malaltia. Encara que es tracta de dos càncers molt diferents, amb una trajectòria molt diferent, les dues van decidir que calia lluitar. Ara, anys després, segueixen, encara que d'una altra forma, en peu de guerra contra el càncer.