El Senat és el gran desconegut del sistema legislatiu estatal. Només l'activació del mecanisme per aplicar l'article 155, l'any 2017, ha aconseguit que gran part de l'atenció mediàtica de la política espanyola se situï per uns dies, a la Cambra Alta. Ara, el fantasma permanent d'una nova activació és l'únic factor que afegeix una mica d'interès a una cambra que n'ha generat molt poc en l'actual període democràtic.
Diumenge es renoven 208 dels 265 senadors
Amb tot, és ben cert que el proper diumenge, 10 de novembre, no tan sols escollirem la composició del Congrés dels Diputats, sinó també la del Senat. Primera raresa: la cambra la componen 265 senadors, però aquest diumenge tan sols se'n renovaran 208, a grans trets, 4 per cada demarcació —alguns menys a les illes Balears i Canàries, Ceuta i Melilla.
Ara bé, i els 57 senadors restants? Es tracta dels de designació autonòmica, que escull cada parlament regional a l'inici de les respectives legislatures. A cada comunitat li pertoca una xifra en funció de la seva població i a Catalunya, són vuit —entre ells, la tarragonina Lorena Roldán, de Ciutadans. Diumenge, doncs, les paperetes de color sípia —en què cada elector pot marcar cap, un, dos o tres candidats de forma oberta, d'un o més partits i en l'ordre que es vulgui— permetran escollir 208 senadors dels 265 de la cambra.
Quins són els noms, en general poc coneguts, que opten a ocupar escons del Senat en nom de la demarcació de Tarragona? Els repassem a TarragonaDigital, a escassos dies d'una nova cita amb les urnes.
ERC vol mantenir Aubà, Rufà i Castel
En les tres darreres eleccions generals (desembre de 2015, juny de 2016 i abril d'enguany), ERC ha guanyat les eleccions al Senat per Tarragona. En la darrera i breu legislatura, els republicans comptaven amb tres dels quatre senadors electes per la circumscripció, mentre que la quarta plaça era per al PSC.
Els republicans volen mantenir els seus tres senadors tarragonins dels darrers anys. El cap de files és Miquel Aubà, independent i exalcalde de Gandesa en el període 1999-2011. L'acompanya Laura Castel, que és al Senat des de 2016 i que des de fa uns mesos és la quarta tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, a més de consellera de Turisme, Contractació i Desenvolupament Econòmic després d'haver estat la número 2 de l'ara alcalde Pau Ricomà.
El tercer nom d'ERC és un el de Josep Rufà, natural de la Secuita —on va ser regidor entre 1991 i 1995— i actualment cap de la secció local de la Selva del Camp. Tots tres opten a mantenir l'escó que tenen des de 2015 en el cas d'Aubà i Rufà, i des de 2016 en el cas de Castel.
El senador Santi Castellà es manté com a cap de files del PSC
A banda dels d'ERC, el quart senador tarragoní des del mes d'abril és Santi Castellà, primer secretari socialista a Tarragona, doctor en Dret i ex degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV. Els socialistes tarragonins havien tingut important representació a la Cambra Alta, sobretot des dels anys 90, amb noms com Xavier Sabaté, Ramon Aleu, Joan Sabaté, Francesc Xavier Amorós o, molt més recentment, Judit Alberich.
Recuperada la plaça per la via de Santi Castellà després de dues lesgislatures sense senadors d'elecció directa del PSC tarragoní, els socialistes volen més. Acompanyen Castellà l'alcalde de Sant Jaume d'Enveja des de 2003 i diputat a la Diputació de Tarragona, Joan Castor Gonell; i qui ja va ser senadora en la legislatura 2011-2015, María Jesús Sequera, regidora d'Albinyana des de 2003.
JxCat somia a recuperar l'espai convergent al Senat
Qui històricament havia 'col·locat' més senadors per Tarragona havia estat Convergència i Unió (CiU). Vicent Beguer, Josep Maria Musté, Josep Maria Bertran, Albert Vallvé, Josep Maldonado, Lluís Badia, Jordi Sendra, Ferran Bel, Carles Pellicer... noms de la trajectòria convergent a la Cambra Alta que ara la seva marca hereva (en part), Junts per Catalunya, somiaria amb recuperar pel que fa a resultats. Des de l'alcalde de Reus, a la breu legislatura 2015-2016, Tarragona no té senadors procedents d'aquest espai ideològic.
Intentarà la gesta Héctor López-Bofill com a cap de files: escriptor i col·laborador de diversos mitjans, després del seu breu pas per Solidaritat Catalana, és regidor de l'Ajuntament d'Altafulla per JxCat des que, el maig passat, va ser-ne l'alcaldable. En segon lloc hi ha Assumpció Castellví, regidora a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i ex membre del secretariat nacional de l'ANC; mentre que s'estrena a la tercera plaça Anna Magrinyà, edil a Torredembarra des de 2015.
En Comú Podem vol 'colar-se' al Senat, com el 2015 i el 2016
Entre 2015 i 2019, En Comú Podem va tenir una senadora d'elecció directa per Tarragona: Celia Cánovas. La coalició de l'esquerra alternativa buscarà diumenge repetir la fita. Ho fa repetint alineació respecte el mes d'abril, amb tres noms desconeguts, que no han ocupat mai cap càrrec públic. El cap de llista, de Torredembarra, és Carles Fuxet, dels Comuns. L'acompanyen, en nom de Podem, els tarragonins Ángeles Aguilera i Juan Vicente Martínez.
Ciutadans i PP, amb molt poques opcions
Ciutadans i PP tenen o han tingut representació tarragonina al Congrés, però mai al Senat —ni tan sols en les majories absolutíssimes del PP aconseguides en època de José María Aznar (2000) o Mariano Rajoy (2011). Historial en mà, doncs, les dues formacions semblen tenir poques opcions de situar algun dels seus noms a la Cambra Alta.
Amb tot, Ciutadans presenta com a cap de files Patricia Faura, que al maig va ser número 2 del partit a Tortosa, però no va accedir a l'Ajuntament de la capital del Baix Ebre. És auditora internacional de Seguretat Alimentària i Benestar Animal, i ja va ser candidata a l'abril a la Cambra Alta. L'acompanyen Cristina Satué i José Patiño —mateixa alineació que a l'abril—, aquest darrer, coordinador local del partit a la Selva del Camp, on, malgrat això, Ciutadans no es va presentar el maig passat.
Pel PP, l'exconseller tarragoní (2011-2019) Josep Acero repeteix al capdavant de la llista al Senat, de la mà de l'exregidora a Torredembarra (2011-2019) Núria Gómez. Juan Manuel Sánchez tanca la llista dels populars que tenen centrats els seus esforços en recuperar la representació al Congrés, que van perdre a l'abril.
Són els noms dels principals candidats tarragonins al Senat. Diumenge, amb un màxim de tres creus marcades a la papereta de color sípia, es coneixeran els quatre tarragonins que seran la propera legisatura, en nom de la demarcació, a la Cambra Alta.