Una setmana després dels terribles aiguats que van dinamitar el paisatge de la Conca de Barberà i part de la Costa Daurada, la magnitud de la tragèdia encara és ben visible resseguint la llera del Riu Francolí, epicentre de l'allau d'aigua que va arrasar amb tot el que va trobar per davant.
Amb tres persones encara desaparegudes i amb tres víctimes mortals a Tarragona, el balanç és certament tràgic fent remuntar la nostra memòria a l'any 1994 i al que ha arribat per via oral i escrita dels terribles aiguats de finals del segle XVIII a Tarragona, els coneguts com a Aiguats de Santa Tecla. Lamentablement, els aiguats de 2019 passaran també a la història de Tarragona com un dels episodis on la natura ens va tornar a recordar sense pietat qui mana quan van mal dades de veritat.
Ara sí, i no l'endemà com alguns pretenien, es pot començar a fer balanç. I encara no es té tota la informació. Balanç de destrosses materials i dels diners necessaris per refer tot allò que ha quedat malmès. També toca demanar responsabilitats: no a tall de retret - el passat és el que és - però si per aprendre'n tots plegats i evitar que els efectes d'una desgràcia com aquesta tornin a ser pitjors per la manca de manteniment i neteja en què es trobava el Riu Francolí. Tenir un pressupost aprovat com el que no té la Generalitat ara mateix serveix és imprescindible i en episodis com aquest, queda més que clar què és prioritari i què no ho és. I no hi valen excuses.
Passats els dies i l'atordiment inicial, és just també l'agraïment. Als ajuntaments i als polítics locals de les zones més afectades, en primer lloc. En llocs com l'Espluga o Montblanc - on les destrosses han sigut terribles - la gestió i coordinació de la crisi ha estat serena i impecable i els ajuntaments hi han jugat un paper essencial. I sobretot es mereixen un gran agraïment els voluntaris i voluntàries - espontanis o organitzats com la Riuada Solidària, els 'Voluntaris per l'Espluga' o les desenes de membres d'agrupacions de defensa forestal vinguts d'arreu de Catalunya per participar en la neteja i recerca de víctimes. En moments tan durs com aquest és també quan la solidaritat humana ofereix la seva millor i esperançadora cara.
Políticament pot ser encara precipitat realitzar-ne un balanç. Més enllà de si Montblanc i l'Espluga han centralitzat l'atenció mediàtica i política per un desastre que ha afectat greument també resta de la Conca , la presència de polítics supramunicipals de gairebé tots els partits a la zona zero i des del minut zero pot ser criticable, tant per acció, com per omissió. Barcelona – amb Torra i Aragonès – i Madrid – amb Iceta i Cunillera – han passat per la Conca prometent ajuda ràpida. No ens deixarem dur per l'escepticisme i l'oportunisme d'una foto a les portes d'unes eleccions, sinó que al final, el que comptarà, com sempre, són els gestos, més enllà de les bones i intencions i les paraules que hem sentit aquests dies.
Que realment els fons econòmics promesos arribin de pressa i de forma suficient per fer front a la magnitud del desastre; només llavors es podrà dir que les bones paraules d'aquests dies davant de les càmeres i els micros no se les ha acabat també emportant l'aiguat.
També et pot interessar:
SIGNATURES: 'Els aiguats de 2019', per Miquel Bonet