El debat sobre l'impost de successions ha cobrat vida amb la proposta d'Hisenda d'implementar un canvi significatiu en la seva estructura i aplicació.
Aquest impost, que grava les herències i les donacions, ha estat motiu de controvèrsia a Espanya. Tot a causa de les grans diferències en la seva aplicació per comunitats autònomes.
Ara, l'Agència Tributària planteja una reforma que busca fomentar l'"harmonització fiscal" i evitar allò que consideren una competència deslleial entre regions. Què implica realment aquest canvi i com ens podria afectar?
Què és i com funciona l'impost de successions a Espanya?
L'impost de successions és un tribut que es paga quan una persona hereta béns o drets, sigui a través d'un testament o abintestat (sense testament).
Aquest impost és gestionat per les comunitats autònomes, cosa que ha permès que hi hagi diferències significatives en la seva aplicació.
Algunes regions, com Madrid i Andalusia, han optat per aplicar bonificacions de fins al 99%, cosa que significa que, a la pràctica, moltes herències queden exemptes de pagament.
D'altres, com Catalunya o Astúries, mantenen tipus més elevats i generen un panorama desigual i, segons el Ministeri d'Hisenda, poc harmonitzat.
La proposta d'Hisenda per harmonitzar l'Impost de Successions
El canvi que planteja Hisenda busca imposar un tipus mínim de tributació que sigui de compliment obligat a tot el territori espanyol. Limitant així la capacitat de les comunitats autònomes per aplicar bonificacions tan generoses.
Aquesta idea d'“harmonització fiscal” ha estat defensada per la ministra María Jesús Montero. Argumenta que cal per evitar una competència fiscal deslleial entre regions i garantir una recaptació justa i equitativa.
La reforma proposada s'inspira en mesures similars, com ara el recent Impost de Solidaritat sobre Grans Fortunes. Pretén evitar que les comunitats autònomes puguin aplicar rebaixes fiscals significatives que perjudiquin altres regions o la recaptació global de l'Estat.
Per què Hisenda vol canviar el funcionament de l'Impost de Successions?
El principal argument d'Hisenda és que les diferències en l'aplicació de l'impost de successions generen una "desigualtat injusta" entre els ciutadans segons el lloc de residència.
Des de la perspectiva del govern central, les bonificacions elevades en algunes comunitats autònomes no només suposen un minvament en la recaptació estatal, sinó que també fomenten una mena de dúmping fiscal, on regions com Madrid es converteixen en pols d'atracció per als grans patrimonis que busquen pagar menys impostos.
A més, s'apunta que l'"harmonització fiscal" ajudaria a evitar l'evasió fiscal i permetria una redistribució millor dels recursos públics. Alineant el sistema fiscal espanyol amb altres models europeus on les diferències entre regions són menys pronunciades.
Les crítiques a la reforma de l'impost de successions
Per descomptat, aquesta proposta no està exempta de crítiques. Comunitats com Madrid han rebutjat la iniciativa, acusant Hisenda d'atacar l'autonomia fiscal i intentar centralitzar els impostos.
Els crítics argumenten que aquesta reforma és, en realitat, un intent d'igualar cap amunt. Incrementar la pressió fiscal sobre els ciutadans i reduir la competitivitat d'algunes regions.
A més, alguns experts assenyalen que aquesta "harmonització fiscal" podria desincentivar la inversió i la creació de riquesa en determinades comunitats, afectant negativament el creixement econòmic i l'ocupació.
Què significa això per als contribuents?
Per al ciutadà comú, aquesta reforma es podria traduir en un increment del cost associat a rebre una herència. Especialment a comunitats autònomes on fins ara existien bonificacions significatives.
La proposta d'Hisenda implica que ningú se salvaria de pagar una quantitat mínima en heretar, independentment de la comunitat autònoma on es trobi.