El caos de la primera onada del coronavirus a les residències geriàtriques a Catalunya es va fer malauradament evident. El duríssim impacte de la pandèmia sobre aquests equipaments va causar una terrible onada de positius i una taxa de mortalitat també molt dura, que van posar en evidència que la gestió podria haver-se fet millor. Cal recordar que la competència de gestió de les residències geriàtriques va passar, a principis d'abril, al Departament de Salut, malgrat que fins llavors havia depès d'Afers Socials.
Internament, la crisi va tensionar les relacions entre dues conselleries que comanda ERC. Així es desprèn d'algunes de les converses telefòniques que es van escoltar policialment a l'empresari i exconseller per ERC, Xavier Vendrell, detingut el passat dimecres en el si de l'operació Volhov, que ha publicat aquest dilluns, 2 de novembre, 'El Periódico', i on es constata la manca de coordinació en la gestió de l'executiu català.
Les converses evidenciaven el caos: «Parlant en plata, el que cal fer és ajudar que morin sense dolor»
En les converses, que manté Vendrell amb diversos alts càrrecs de Salut i Afers Socials, la patronal del sector i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, s'hi pot apreciar la manca d'equips de protecció i de tests, deficiències en els protocols d'informació a les famílies —en una conversa entre Xavier Vendrell i el secretari d'Afers Socials, Oriol Amorós, aquest darrer confessa que «ningú està trucant als familiars de les residències»— i com, en algunes residències, es barrejaven els ancians malalts de coronavirus amb aquells que no ho estaven.
A més, també es posaven de manifest els enfrontaments entre les conselleries d'Afers Socials i Salut: l'equip d'Alba Vergés culpava de la situació a Afers Socials; mentre que des d'allà s'assenyalava la consellera Vergés, tot plegat amb «enganxades molt bèsties», segons apuntava l'informe. Una conversa entre Vendrell i la presidenta de la patronal de les residències revela com l'empresari afí als republicans li diu que «la situació és el més semblant a una guerra» i que «parlant en plata, el que cal fer és ajudar que morin sense dolor».