Aquest any, el gel del canal Rideau, a Ottawa (Canadà), és massa fi per a permetre l’obertura de la pista de patinatge sobre gel.
Milers de quilòmetres cap al sud, a l’Antàrtida, al gel marí també l’està costant formar-se. L’extensió de gel marí antàrtic va batre un rècord mínim el passat 13 de febrer.
Si bé s’ha constatat una forta disminució de l’extensió del gel marí antàrtic des del 2016, la massa de mantell de gel disminueix des de fa molt de temps.
El continent blanc
L’Antàrtida, un continent cobert de gel rodejat per l’oceà, posseeix el 90% del gel mundial. Aquesta cobertura, denominada «mantell de gel» (ice sheet), és una massa de gel d’origen terrestre formada com a resultat de l’acumulació de la compactació de la neu durant milers d’anys. La prolongació del mantell sobre el mar constitueix una plataforma de gel flotant (ice shelf).
El mantell de gel antàrtic està constituït pel mantell de gel de l’Antàrtida Oriental i el de l’Antàrtida Occidental. La major part d’aquest últim està recolzat en un substrat rocós situat per sota del nivell del mar. Al voltant de l’Antàrtida, l’extensió del gel marí, que es forma a partir de l’aigua de l’oceà, augmenta a l’hivern i disminueix a l’estiu.
L’Antàrtida s’escalfa més de pressa
L’Antàrtida no s’ha salvat del canvi climàtic. Més aviat al contrari. En un context d’escalfament global, l’augment de la temperatura a altes latituds és més forta que l’augment de la temperatura mitjana global. Aquest fenomen se’l coneix amb el nom d’«amplificació polar».
La retroalimentació gel-albedo és un dels processos que explica aquest fenomen. L’augment de la temperatura a prop de la superfície contribueix a la fusió del gel, cosa que alhora contribueix a l’augment de la temperatura. Per què? Perquè l’albedo –és a dir, la fracció d’energia solar que és reflectida per una superfície– de l’oceà i del sòl subjacent és inferior a la del gel.
Durant les últimes quatre dècades, l’escalfament global ha causat la disminució de l’extensió mitjana del gel marí a l’Àrtic, però no en l’Antàrtida. La raó per la qual no trobem en el passat recent una tendència significativa de disminució de l’extensió mitjana del gel marí antàrtic és perquè les tendències regionals, positives i negatives, es compensen, i perquè existeix una gran variabilitat interna.
Tanmateix, l’extensió del gel marí antàrtic ha disminuït fortament des del 2016. Aquesta reducció contribueix a l’augment de la temperatura (retroalimentació gel-albedo), però no a l’elevació del nivell del mar. Quant al mantell de gel antàrtic, la seva massa ha disminuït des de, com a mínim, el 1990, i la taxa de pèrdua més important ha tingut lloc durant l’última dècada.
Al seu sisè informe d’avaluació, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) indica que la temperatura continuarà augmentant a l’Antàrtida i la massa del mantell de gel continuarà disminuint.
S’ha de destacar que el creixement del mantell de gel és molt més lent que el seu retrocés, cosa que implica que, si es continua fonent durant aquest segle, la seva desaparició no serà reversible a l’escala del temps humà.
Pel que fa al gel marí antàrtic, el grau de confiança en les projeccions climàtiques és baix. Per què? Entre altres raons, perquè les simulacions amb els models climàtics no capturen prou bé l’evolució observada. Per tant, no podem treure conclusions.
Conseqüències del col·lapse del mantell de gel
La fosa continuada del mantell de gel de l’Antàrtida Occidental podria indicar que un retrocés inestable (que es reforça a si mateix) ha començat o és imminent. Però existeix molta incertesa al voltant d’aquest fenomen.
El mecanisme que explicaria aquest retrocés inestable es coneix amb el nom d’«inestabilitat del mantell de gel marí». Si el substrat rocós sobre què es recolza el mantell de gel marí està inclinat cap a l’interior, la posició de la línia de terra –zona a partir de la qual el gel, que es recolza al substrat rocós, comença a flotar–és inestable. L’aprimament de la plataforma de gel flotant provoca el retrocés de la línia de terra, el que condueix a un augment del flux de gel del mantell de gel cap al mar i, conseqüentment, l’aprimament de la plataforma de gel flotant. I així successivament.
La fosa completa del mantell de gel de l’Antàrtida Occidental causaria un augment de 3,3 m del nivell global del mar. En l’actualitat, el món es dirigeix cap a un escalfament de 2,8 °C a finals de segle. Un escalfament d’entre 2 °C i 3 °C seria suficient per fer desaparèixer pràcticament per complet aquest mantell de gel. Però aquest fenomen necessitaria mil·lennis.
El que hem de retenir de tot això és que l’escalfament del mantell de gel antàrtic contribueix i contribuirà durant molt de temps a l’elevació del nivell del mar, cosa que posarà a prova la capacitat d’adaptació de la humanitat.
L’augment del nivell del mar d’aquí al 2100 afectarà particularment als països situats als tròpics, cosa que demostra que «el que passa a l'Antàrtida no es queda a l’Antàrtida».
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.