Quan ens comuniquen un acomiadament a la feina és possible que ens emportem un gran disgust. Toca tornar a buscar una nova feina i a més haurem d'arreglar uns quants papers per cobrar la prestació de l'atur. Però, també ens sorgeixen dubtes sobre la indemnització que ens pertoca i sobre la necessitat de declarar-la a Hisenda.
En general, les indemnitzacions no acostumen a tributar. Però, tot estarà condicionat al motiu que provoqués el cessament de la relació laboral. A tot això se li han d'unir dos requisits més.
La quantitat que ha de percebre el professional no ha de superar els 180.000 euros, que és el que fixa l'Estatut dels Treballadors. Quan superi aquest import, haurà de declarar la quantitat que ho excedeixi, que tributa com a rendiment de treball.
Els diferents tipus d'acomiadament
A més, també cal conèixer les raons que van provocar aquesta extinció del contracte. El tractament fiscal de la indemnització estarà condicionat al tipus d'acomiadament.
Es pot donar el cas que es tracti dun contracte temporal, amb data de finalització. Si això passa, la indemnització sí que tributaria, al marge de la quantitat a què ascendeixi.
Acomiadament procedent objectiu
Quan té lloc un acomiadament procedent objectiu és per causes no imputables al treballador. En aquest cas, correspon al treballador una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de dotze mensualitats.
La quantitat que s'extregui d'aquesta operació no l'ha de declarar excepte si es superen els esmentats 180.000 euros. És una xifra que no està precisament a l'abast de qualsevol, així que en principi no tindràs problemes.
Acomiadament procedent disciplinari
Davant d'un acomiadament d'aquestes característiques, en principi, el treballador no té dret a cobrar una indemnització. Una altra cosa ben diferent és que la companyia ofereixi una certa quantitat de diners.
En qualsevol cas, per evitar tributar caldria impugnar l'acomiadament i que l'empresa ho confirmés com a improcedent. Això últim podria desenvolupar-se en un judici o en un acte de conciliació. A més, haurien de donar a l'empleat la quantitat pactada.
Val a dir que això no suposa que es vegin obligats a igualar legalment la indemnització per dies d'un cessament improcedent. Aquest s'eleva fins als 45 dies per any amb un límit de 42 mensualitats pels treballs fets fins al febrer de 2012. A partir d'aquesta data, s'estipulen 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, segons recull El Correo.
Acomiadament improcedent
Si es tracta d'un acomiadament improcedent, cal declarar l'IRPF si la improcedència del cessament està reconegut a la carta d'acomiadament. Tot i això, no caldria fer-ho quan aquest reconeixement arribés després d'un acord en seu judicial o en un acte de conciliació laboral.
També hi ha l'opció que la indemnització s'aboni com si fos un acomiadament procedent millorat. Si passa això no hi hauria la necessitat de tributar. Però, tampoc caldria presentar la papereta de conciliació laboral ni fer cap acte de conciliació.
Intentar arribar a un acord amb la companyia
Encara que resulti estrany, el que és convenient després d'un acomiadament és arribar a un acord entre les dues parts, que beneficiï tots dos. Algunes empreses es posen a la pell del treballador i arriben a oferir-li una indemnització superior al que li correspon. D'alguna manera, pretenen reconèixer la seva tasca mentre va pertànyer a la plantilla.
Una altra cosa ben diferent és quan li ofereixen menys diners dels que li correspondria per llei. En aquest cas, seria adequat posar l'assumpte en mans d'un advocat. Ell s'encarregarà que paguin el que és adequat.