Imatge de l'Emir de Qatar, Sheikh Tamim bin Hamad Al Thani, amb Leo Messi.

La intrahistòria de la capa que li van posar a Messi després de guanyar el Mundial

Messi va ser embolcallat amb un bisht, la indumentària honorífica al Pròxim Orient

Poc abans que Lionel Messi pugés a l’escenari per aixecar el trofeu de la Copa del Món, l’emir qatarià Sheikh Tamim bin Hamad Al Thani va col·locar un mantell negre, anomenat «bisht», sobre les espatlles de l’astre argentí. 

Les imatges de Messi embolcallat en una tela negra, que podria haver-se interpretat com que ocultava la seva samarreta nacional, van causar confusió arreu del món. Molts aficionats es van preguntar per què estava embolcallat en una capa àrab, i alguns van suggerir que «espatllava un moment icònic».

Què és el bisht? I quin és el seu significat?

 

Una capa per a l’eternitat

Com a estudiosa de les tradicions culturals d’Orient Pròxim, sé que els orígens del bisht es remunten al segle V a. e. c. Inicialment s’utilitzava com a abric de viatge per tal de protegir la pell dels pastors nòmades i beduïns quan viatjaven per diferents climes. 

La paraula en si deriva del persa i es tradueix literalment com «a l’esquena». També anomenat «aba» en àrab, el bisht és tradicionalment un llarg mantell teixit a mà amb pell de camell i pell de cabra. Les seves fibres s’elaboraven específicament pels climes durs del desert, tant freds com càlids. 

El procés de filat i teixit de la tela, normalment negra, marró, beix o grisa, la fa molt transpirable. 

Amb el temps, els sastres van començar a afegir a la tela abillaments especials, com or o plata filats a mà. La cinta, anomenada «zari», s’elaborava barrejant metalls fins amb seda per donar-li una lluentor duradora. El zari s’afegia a les parts exteriors per distingir els mantells de viatge dels que anaven a ser usats per dignataris o en ocasions especials. 

A l’època del profeta Mahoma, al segle VI, els soldats i generals que actuaven bé eren embolcallats amb un bisht després de la batalla a les conquestes de l’imperi persa i, més tard, de l’àrab. Com més transparent era la tela i més ornamentat l’adornament, major era l’honor. A països com els Emirats Àrabs Units i Qatar, que es formaren a principis del segle XX, la reialesa i els polítics, anomenats Al Malaki, vestien amb freqüència els bisht més adornats. 

 

La cultura i el significat de l’estil

Avui dia, existeixen molts tipus i nivells de bisht, el preu del qual oscil·la entre cent i  cent de milers de dòlars. Tot i que la invenció de la màquina de cosir va facilitar la producció en sèrie d’aquests mantells, la reialesa, els dignataris i els xeics només vesteixen bisht fets a mà, teixits i retallats. 

D’igual manera que la moda i la roba exterior a tot el món, les peces d’Orient Pròxim com el bisht o les tradicionals túniques blanques que porten molts àrabs del Golf Pèrsic, anomenades «dish dasha», són un símbol d’estatus. 

Per als qatarians, embolcallar a Messi, l’estrella de la Copa Mundial, amb la seva indumentària més honorífica va ser una oportunitat de compartir la seva cultura –i la importància geopolítica dels partits de la Copa Mundial– amb el món. 

Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.