Una veu tímida ens rep al seu despatx del Campus Catalunya. Quarta planta, ambient tranquil. Una pila de papers i carpetes ben ordenats regnen a la taula. Carlos Lorenzo és professor de la URV, i investigador de l’Institut català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). I és coautor d’un dels 100 estudis científics més influents del 2018.
Lorenzo és un dels 35 signants internacionals que han publicat de manera conjunta l’article ‘Els humans moderns més antics fora d’Àfrica’ a la revista Science, una de les revistes científiques més importants del món. «El nostre estudi confirma la troballa del fòssil d’homo sàpiens més antic trobat fora d’Àfrica», explica el docent. «La seva repercussió és molt alta, perquè ens indica que l’espècie va sortir d’Àfrica molt abans del que fins ara es pensava», afegeix.
L'estudi confirma les restes d'un homo sàpiens de fa 180.000 anys
Carlos Lorenzo, visiblement orgullós, suma més de 150 articles publicats en revistes científiques d’impacte durant la seva trajectòria. «Aquesta és una de les més importants», reconeix. L’estudi on ha col·laborat ha estat valorat com un dels més importants del món científic l’any passat, en base a un rànquing que calcula les cites i mencions rebudes a la xarxa. «Paleontologia, medicina, química... s’inclouen totes les branques». En aquest univers, ocupa el lloc número 63 de tot el món.
L’estudi es basa en una troballa de fa deu anys en una cova d’Israel. Un tros de maxil·lar. «No sabíem l’antiguitat d’aquest fòssil, ni tan sols a quina espècie corresponia. I vam començar a analitzar-ho», recorda. Lorenzo formava part de l’equip que ha investigat la identificació de l’espècie.
«Això demostra que els humans van sortir d'Àfrica 80.000 anys abans del que es creia fins ara»
La conclusió és que el fòssil correspon a un homo sàpiens —la nostra espècie— adult, però jove. Calculen que deuria tindre entre vint i trenta anys quan va morir. Ara, en té uns 180.000. «Estem parlant, doncs, de les restes humanes més antigues mai trobades fora d’Àfrica», sintetitza. L’espècie va originar-se a Àfrica, i a partir d’aquí va començar a expandir-se pel món. Però sembla que aquest camí d’expansió va començar molt abans del que fins ara es creia.
«Fins ara, es calculava que els humans van sortir d’Àfrica fa uns 100.000 anys, però això demostra el contrari», argumenta. «Ara sabem que van sortir-ne molt abans, com a mínim fins als territoris de l’actual Israel», continua. Això no significa que fos l’expansió definitiva dels humans per tot el món. Podria ser un intent previ amb poc èxit. «És molt probable que, en una guerra contra els homes neandertals, els primers homo sàpiens perdessin i que aquesta expansió no es consolidés fins molt temps després», raona.
Lorenzo compta amb més de 150 articles publicats. «És un dels més importants», reconeix
Carlos Lorenzo fa classes al grau d’Història, al màster de Prehistòria —que també coordina— i al doctorat, també en Prehistòria, a la Rovira i Virgili. «Classes d’estadística aplicada i d’evolució humana», confirma, somrient. D’entre la seva trajectòria acadèmica, destaquen tres publicacions a la revista Science i dues més a Nature: els dos exemples de més prestigi dins la comunitat científica.
«No tenim cap dubte que aquest serà un dels estudis més citats en el futur, i per a nosaltres és molt important», se sincera. Ens ensenya unes rèpliques de cranis que guarda al laboratori, i també s’ajuda d’un programa informàtic per a l’explicació dels detalls. I tot des de la timidesa d’una taula petita plena de fulls. La signatura de Lorenzo i la repercussió de l’article són, sens dubte, una nova marca de prestigi internacional de primer nivell per a la universitat tarragonina.