«Vull una mort digna, perquè estar sense estar. Quan deixi de ser jo, vull morir dignament». Així, de manera crua però alhora molt segura, Carme Elias relata la duresa del seu dia a dia. L'actriu catalana, que anunciava fa tot just fa quatre anys que patia Alzheimer, ha deixat la interpretació des que li van detectar la malaltia i des d'aleshores s'ha conscienciat de viure cada moment com si fos l'últim.
Entrevistada per Ricard Ustrell al Col·lapse de TV3, Elias va revelar que la malaltia va «més a poc a poc» del que s'imaginava, però ha reafirmat la seva idea de tenir una «mort digna». «No sabem fins quan jugarà amb mi l'Alzheimer, no sabem quan em prendrà el meu jo. Però quan deixi de ser jo, vull morir dignament», va dir Elias.
Elias, que assegura que nota afectacions de l'Alzheimer en el seu dia a dia, defineix també la malaltia com «una bogeria» a qui prefereix tractar, diu, com «un amic».
«M'estimaran, m'ignoraran o m'odiaran»
Guanyadora d'un premi Goya per la pel·lícula 'Camino' el 2009, Elias també va voler aprofundir en el llegat que deixarà com a actriu. Feina que, sense anar més lluny, va deixar tan bon punt se li va detectar la malaltia.
«La gent recordarà els moments que han viscut amb mi. Uns m'estimaran, els altres m'ignoraran i uns altres m'odiaran. A la vida hi ha de tot i així som els humans», deia Elias.
«Que com m'agradaria que se'm recordés? Com una persona que va lluitar per ser el que volia ser i que era actriu. Que no va tenir uns inicis fàcils. Que va lluitar per seguir a la professió i que està sent capaç de fer front a la malaltia a les propostes que vaig acceptar com a actriu», sentenciava Elias.