La pandèmia de la Covid-19 està provocant la indignació de molts sanitaris per l'incivisme d'algunes persones, que posen en risc la salut de la resta de la població, a qui han d'atendre els professionals sanitaris com Montserrat Juan Asensio. Aquesta treballadora d'un hospital s'ha expressat a través d'una carta publicada a 'La Nueva España', diari d'Astúries que ha fet pública la carta de Montserrat, indignada amb el que veu cada dia en algunes persones.
«Fa unes setmanes vaig escriure una carta a aquest mateix diari indignada per l'actitud de les persones després del confinament. Vaig escriure: Només demano que quan això acabi, no oblidin que en la nostra lluita diària mereixem un respecte de la societat. Que il·lusa! Primer per pensar que això acabaria, i segon que la societat en la qual visc, aprendria i no tornar a cometre els mateixos errors. Però com diu el refrany: L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra», comença la carta.
«Ara escric aquestes paraules no només indignada, sinó també, enfadada, cansada, indignada de veure les actituds incíviques d'alguns, al Març teníem disculpes, perquè no sabíem què venia, i no teníem mitjans ni personal per afrontar-ho. Però és que ara a l'octubre, tot el personal dels hospitals i l'atenció primària (que ja havíem avisat), estem esgotats físicament i psíquicament. No podem més!», segueix Montserrat.
«Estem farts de veure a persones joves i no tan joves, bevent en terrasses sense mascareta»
«Molts dels meus companys estan de baixa, per ansietat, per estrès, d'altres han agafat la Covid, altres tenen problemes físics. I tots estem farts de veure imatges de persones joves i no tan joves, bevent en terrasses sense mascareta, bevent del mateix got. He parlat personalment amb un jove d'aquest tema, i em diu que no pot deixar de divertir-se, que és jove, i que ha de veure. Li he contestat que si perquè ell visqui han de morir altres! Només em contesta que li dona igual, mentre no sigui de la seva família qui està malalt», denuncia la sanitària.
Montserrat relata com «aquest mateix jove, m'ha trucat fa poc, per dir-me que ha sortit de 'botellón' i ha donat positiu en Covid-19. Però que li dona igual. Al cap de pocs dies em va tornar a trucar, plorant, que el seu pare està a l'UCI, amb Covid. Que què ha de fer. Vaig contestar: Ara resar perquè el teu pare visqui. Em diu que sóc molt dura, que pensava que el consolaria. De seguida vaig contestar: I si fos el meu pare qui estigués a l'UCI? Et donaria igual perquè no era de la teva família, seguiries amb les teves festes».
«L'únic consell que li he donat és que parli amb amics, companys i els hi expliqui la situació, que faci entendre que el que s'està vivint a Espanya i al món no és cap ximpleria , i que els sanitaris estem esgotats. Que passaria si una gran majoria dels sanitaris ens posem malalts?», confessa.
«Deien que érem herois, i per què han servit aquells aplaudiments?»
«Estic enfadada amb la nostra classe política, no són capaços de posar-se d'acord, ni encara que els matin. Per què no han fet cas abans als que saben: els científics? Per què s'ha prioritzat tot el que és econòmic no humà. No he vist cap altre país, per moltes diferències polítiques que tingués, que s'insultés al Congrés dels Diputats, mentre la gent es moria per la Covid. En quin país vivim! Cansats, estem cansats. No hem sortit d'una onada i ja estem en una altra. Deien que érem herois, i per què han servit aquells aplaudiments? Per res, només perquè la consciència d'alguns estigui tranquil·la».
Per últim, Montserrat té clar que «l'únic bo que trec de tot això, és que estic orgullosa de pertànyer a un col·lectiu que, tot i que ens tenen oblidats, seguim treballant, però també dic a tota la societat. Som el mur davant aquest virus, però aquest mur s'està trencant. Que passarà quan caigui?»